#8@Gispert,
sóc estudiant de filologia catalana i aquesta qüestió em resulta d'allò més interessant. El sintagma «Corona Aragonum et Catalonia» aparentment donaria a entendre, com dius, Corona d'Aragó, per una banda, i Catalunya per una altra. En canvi, «Corona Aragonum et Catalonie», que és la que apareix al text i al llibre d'en Soldevila (i, per tant, la que suposaré correcta) té un significat diferent. «Aragonum» i «Catalonie» (interpreto aquesta terminació estranya —CataloniE— com a evolució fonètica de Cat(h)aloniAE) estarien en genitiu i, en aquest cas, caldria traduir-ho com a Corona «d'Aragó i de Catalunya» o «catalano-aragonesa». Això ja té més sentit.
No acabo d'entendre, però, per què Aragonum rep terminació d'acusatiu quan li correspondria una de genitiu (Aragoni_ae_) la qual, a més, hauria de ser de la primera declinació (!). Suposo que utilitza l'acusatiu per estalviar-se una preposició, però no sé si és gaire ortodox; potser ens ho pots aclarir.
#1Em sembla molt positiu que la UNESCO recolzi activament l'esperanto com a llengua internacional auxiliar.
Ara mateix, les llengües dominants són les dels estats més poderosos (els més imperialistes). Això dona als seus parlants uns privilegis que la resta de persones mai no podrem tenir, la qual cosa és essencialment injusta i ajuda a perpetuar les desigualtats i la supèrbia dels privilegiats.
Penso que una llengua amb aquestes característiques (dissenyada per a ser raonablement fàcil d'aprendre, sense irregularitats, etc) i, sobretot, que no pertanyi a cap nació, és bona per a tothom. Però ho és especialment per al 80% dels habitants d'aquest planeta que parlem llengües les quals no tenen possibilitats de jugar un paper decisiu en l'àmbit internacional; així tindriem, per primer cop, la oportunitat de jugar al mateix nivell que els grans.
#1Aquesta entrada em sembla ridícula.
Em sembla absurd comparar Rajoy amb Fidel Castro per aquesta qüestió de la bandera quan arreu trobem manifestacions patriòtiques d'aquest tipus, començant per Catalunya.
#3No sé si us entenc bé, però esteu comparant l'11 de setembre amb una celebració de caire marcadament nazi-feixista com és el Dia de la Hispanidad? O només voleu dir que també hi hauria gent aquí que no sabria que se celebra?
Bé, suposo que és el segon cas.
#2Xirinacs ens va deixar un llegat molt valuós, no només en les seves accions sinó en la seva filosofia.
Tant de bo sapiguem aprofitar-ho i ens doni una mica més de forces per a aconseguir fer realitat els seus somnis que també són els de molts de nosaltres.
Xirinacs, mai no t'oblidarem!
#2Això mateix em pregunto jo. Més valdria apostar per consolidar-ne una (per exemple, la tafanera) que reunís totes les notícies: si cadascú va pel seu cantó, de "xarxa social" no en quedarà res.
A banda d'això, és normal que es presenti una nova xarxa independentista que ni tan sols està totalment traduïda al català? :S
#2Em sembla molt bé aquesta acció. El que trobo incoherent és que enganxin enganxines que mostren el nostre país com un Estat més de la UE quan CiU no mou un dit per la independència.
#3Em sembla molt bé aquesta iniciativa.
Trobo que l'esperanto és una llengua (viva) molt interessant, perquè en no ésser de cap país, no representa els interessos de cap estat en concret i permet a les persones comunicar-se en un pla d' igualtat real (tothom l'ha d'aprendre per igual!). Si volem construïr un futur en pau i sostenible i on no dominin les idees i la llengua del més fort(ara, l'anglès i també el castellà, entre nosaltres), sembla clar que tard o d'hora haurem d'adoptar universalment una solució com aquesta.
#1És interessant aquesta notícia, sobretot si la comparem amb la de les passades festes de la Mercè a Barcelona, quan l'Ajuntament va decidir que el pregó es faria en castellà.
vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2065797
La reacció dels espanyols a Chueca ha estat idèntica i em sembla comprensible, ja que s'estava substituïnt la llengua normal de relació social (el castellà) per una altra de forània (l'anglès).
No som tan diferents :)
sóc estudiant de filologia catalana i aquesta qüestió em resulta d'allò més interessant. El sintagma «Corona Aragonum et Catalonia» aparentment donaria a entendre, com dius, Corona d'Aragó, per una banda, i Catalunya per una altra. En canvi, «Corona Aragonum et Catalonie», que és la que apareix al text i al llibre d'en Soldevila (i, per tant, la que suposaré correcta) té un significat diferent. «Aragonum» i «Catalonie» (interpreto aquesta terminació estranya —CataloniE— com a evolució fonètica de Cat(h)aloniAE) estarien en genitiu i, en aquest cas, caldria traduir-ho com a Corona «d'Aragó i de Catalunya» o «catalano-aragonesa». Això ja té més sentit.
No acabo d'entendre, però, per què Aragonum rep terminació d'acusatiu quan li correspondria una de genitiu (Aragoni_ae_) la qual, a més, hauria de ser de la primera declinació (!). Suposo que utilitza l'acusatiu per estalviar-se una preposició, però no sé si és gaire ortodox; potser ens ho pots aclarir.