#1És ben possible que la recaiguda en la crisi dels països del nord d'Europa faci caure la producció ja que la majoria del que es produeix a l'estat certificat com a ecològic serveix per a l'exportació a milers de quilòmetres cap a dins d'Europa.
És una mica curiós que el concepte de petjada de carboni no sigui presa en consideració en la certificació del que és ecològic.
1 - El roundup o glifosat és un herbicida que es fa servir també en jardineria i en cultius no transgènics. Per tant, prohibir tots els transgènics pel glifosat no té sentit.
2 - Molts transgènics (com ara la família BT) no tenen res a veure amb el roundup. Si el glifosat fos perillós i en conseqüència calgués prohibir alguns transgènics, no significaria en cap moment que s'hagués de prohibir la resta de transgènics. De fet el que caldria prohibir és el glifosat i els pagesos simplement deixarien de comprar-ne els transgènics resistents.
3 - Els transgènics RR gasten MENYS glifosat que els no transgènics, no al revés, ja que limiten l'ús d'herbicides a una sola dosi abans de la recol·lecció i no cal afegir-ne als camps abans de la sembra.
4 - El glifosat és un dels herbicides menys tòxics per a animals que hi ha. Sens dubte molt menys tòxic que alguns pesticides emprats en agricultura ecològica on el criteri absurd per a admetre o no productes és si són "químics de síntesi" o "naturals" (científicament una animalada sense cap ni peus). Inhibeix específicament un enzim de les plantes i per tant no té efectes en humans. Que sigui tòxics per a les plantes no vol dir que sigui tòxics en animals. Les llimones són tòxiques per als gats, però no per a nosaltres. De fet, el glifosat es degrada molt de pressa i això fa que no s'acumuli en els aqüífers.
De ben segur, si no fos per què hi ha transgènics RR ni sabries què és el glifosat, encara que es fes servir molt més que amb els transgènics. No m'estranyaria que fins i tot es posés com a exemple de conreu respectador del medi ambient com es feia amb la toxina BT abans no li agafés mania Greenpeace.
Ara, si el que penses es trobar un estudi que digui que davant el Cap de Creus la profunditat és poca, avisa'm.
Mentrestant veurem que el territori més maltractat per l'activitat humana és Barcelona que concentra el pes de la població, Girona la més maltractada hidrològicament amb un Ter eixut i Lleida la més maltractada energèticament amb poblacions senceres anegades per a fer electricitat.
Al sud hi tenim centrals nuclears per què és on hi ha menys activitat sísmica. No es pot posar centrals nuclears als Pirineus com no es pot posar pantans al Delta de l'Ebre. I hi tenim molins per què és on bufa el vent. ICV va prometre en campanya electoral posar molins al port de Barcelona (sí, com llegeixes) però no es va poder fer per què no hi bufa vent. Si els tinguéssim seria una infraestructura política que només hauria servit per a tirar els diners.
El discurs repetitiu i victimista de què Tarragona està sent maltractada és demostra fals i demagògic quan s'analitza fredament i dir que com que hi ha centrals nuclears no hi pot haver molins a més de dos quilòmetres de la costa, a dotzenes de quilòmetres d'aquestes centrals, és un raonament non sequitur.
#3Doncs no, no n'hi ha. A la resta de Catalunya o bé fa poc vent o bé hi ha massa profunditat a poca distància de la costa.
T'has fixat que a la primera línia de la teva resposta has dit que no era per raons polítiques i a la segona m'has dit una raó política com a principal? Una mica cínic, no?
Els estudis fets en aquesta mena d'instal·lacions mostren que són beneficioses per a la biodiversitat i que hi augmenta la quantitat de vida. Ells van i volen fer veure que s'hi oposen per qüestions ecològiques. Ridícul.
#1Ho trobo al·lucinant. Ara uns molins a 2,5 quilòmetres de la costa faran un soroll que espantarà tots els peixos. Mai ningú s'havia preocupat del soroll dels vaixells i és igual que l'experiència danesa demostri tot el contrari. La política del no triomfa a Catalunya.
#13#12 En germà Bel havia estat diputat pel PSC fa dues legislatures... (u ¬¬)
Suposo que se sent identificat amb els vagues que feien els controladors aeris i que el seu govern va aconseguir posar punt i final. Des de llavors que no tenen els sous més elevats d'Europa. Abans sí. I per què? Per què feien xantatge a l'administració. Com ara fan els conductors del Metro per a obtenir un increment del 2% del sou respecte el sou de l'any passat.
Un comportament així d'egoista que pot acabar costant tan car a milers de famílies, en un moment en què els funcionaris reben retallades del 8% del sou, em sembla una obscenitat.
Hi ha maneres de donar pel cul als seus superiors sense fer-ho al ciutadà.
#9#8 No és una castellanada. Ni tan sols un anglicisme. És argot de cercle escèptic. T'has colat. És una contracció de "Magoo" (un personatge de dibuixos que no s'hi veu) i "UFO" (OVNI en anglès).
#10#9 En Germà Bel havia dit que no podia treure una bona conclusió per què no els entenia de complicats que eren. Li has de sumar extres no remunerats com el servei d'escola bressol.
Newton era un gran científic i era creient. Però l'encertava quan NO deixava actuar la fe. Quan fent servir la ciència deia que els cosos eren atrets de manera inversament proporcional als quadrats de la seva distància l'encertava. Quan fent servir la fe deia que déu hvaia col·locat els cosos en un mateix pla en dissenyar el Sistema solar s'equivocava. Per a la ciència déu és un llast, una rèmora sinònim de la ignorància humana.
De totes maneres l'article és incorrecte també des del punt de vista estrictament científic pel que havia dit abans.
Hauries d'haver citat els castellanismes per a quedar bé.
#4#3 Home, pot ser, no me n'amago... però ho has dit que sembla una amenaça d'aquelles en què es posen dos dits sota els ulls i després se senyala a l'altre...
I ja veig que al de la mel algú hi va votar en contra. Però jo no. La notícia em va semblar que no tenia sentit i vaig decidir simplement no pronunciar-m'hi.
el 01-05-2012 01:02 CEST
