bloc.lourdesmunozsantamaria.cat/2010/01/vic-prou-de-xenofobi...
per kowabunga el 21-01-2010 14:51 CET, publicat el 22-01-2010 05:15 CET
La proposta de l’Ajuntament de Vic és un exemple de com una força xenòfoba amb representació institucional arrossega a tota la resta dels partits a la seva demagògia i els discursos es “contaminen” de xenofòbia.
#2Jo dic prou a l'estupidesa humana, no només en temps de crisis. Perquè en temps de bonasses també estic en contra. Tampoc m'agrada de la demagògia del que s'abanderen com "anti-xenofocs", que l'únic que fan és cridar xenofòbia quan algú en parla sobra la immigració, com si fos un tema tabú. Que després d'una dècada d'arribada d'immigrants encara no s'ha parlat del tema, i així ens va.
Tota aquesta colla d'amics de papers per a tothom i de portes obertes i demés collonades viuen en barris amb tres immigrants contats, una parella d'italians forrats, però que odien Berlusconi i un francès dissenyador gràfic gai. Esclar així viuen en la seva bombolla de felicitat
Tampoc m'agraden els comentaris i votacions endogàmiques
#3Ben dit, Slartibartfast. Hi ha un tabú amb la immigració què, abans de dir algo, ja t'han dit nazi i racista (a una llei què no diferència entre races, per cert).
#4Iep, el fet de permetre l'empadronament és prou lluny del "papers per a tots". A més de l'avantatge que així és possible comptabilitzar el nombre de gent estrangera, es tracta també de preservar els drets humans.
És a dir, crec que tots tenim clar que si no hi ha feina, no té sentit fer regularització massiva. Però no podem negar l'ajuda bàsica (i tan bàsica) d'aquells que la demanen, l'empadronament no és realment una ajuda molt gran.
Altra cosa és el fet que les autoritats que tinguen coneixement de les situacions irregulars ho solucionen de la forma LEGAL que calga.
Crec que una bona pregunta que ens podem fer: de quina forma ens afecta la immigració en la nostra vida diària? és bo? és dolent?. No estic dient ni una cosa ni l'altra, simplement plantege la pregunta.
#5Si en la meva escala de veins un de cada 4 es immigrat, procuraré canviar de vivenda perque no soc jo que m' haig d' adaptar. Si a tothom que truca a la porta li donem tot el que hem construit amb el nostre esforç en poc temps serem tots iguals, tindrem un ensenyament de tercer mon, una sanitat de tercer mon . I una cosa més ni en JL.Rodriguez ni en Felipe Gonzalez els veureu mai fent cua a un ambulatori. Ells estan prou forrats per anar a la sanitat privada . Els unics que tenim possibilitat de veure retallats els nivells de serveis som els que no tenim vehicle oficial.Diuen els castellans "Una cosa es predicar y la otra dar trigo" sobretot si el blat es dels altres resulta infinitament mes fàcil repartir.....i sentir-nos que som collonuts i que les nostres idees son encertades.
Tota aquesta colla d'amics de papers per a tothom i de portes obertes i demés collonades viuen en barris amb tres immigrants contats, una parella d'italians forrats, però que odien Berlusconi i un francès dissenyador gràfic gai. Esclar així viuen en la seva bombolla de felicitat
Tampoc m'agraden els comentaris i votacions endogàmiques
És a dir, crec que tots tenim clar que si no hi ha feina, no té sentit fer regularització massiva. Però no podem negar l'ajuda bàsica (i tan bàsica) d'aquells que la demanen, l'empadronament no és realment una ajuda molt gran.
Altra cosa és el fet que les autoritats que tinguen coneixement de les situacions irregulars ho solucionen de la forma LEGAL que calga.
Crec que una bona pregunta que ens podem fer: de quina forma ens afecta la immigració en la nostra vida diària? és bo? és dolent?. No estic dient ni una cosa ni l'altra, simplement plantege la pregunta.