Per tant, si el somni de Catalunya és aquest: més val que pleguem. Si el que hem de ser és un poble de mal educats, xulos, burros, ignorants, prepotents... Pleguem i emigrem a un formiguer d’Andorra. I tot comença pel treball. Sostinc la teoria que Catalunya ja no vol treballar a l’uníson. Hi ha una Catalunya que vol treballar i l’altra no. Ja està tot dit. Els que som de la Catalunya del treball, els que hem vist, sabem, coneixem això d’aprofitar les molles de pa, les bosses del súper, les gomes de pollastre, esllomar-se, suar...