Diu el tòpic que a València no parla valencià ni Déu. Potser la frase ve del fet que —efectivament— l'església valenciana va abandonar fa anys i panys la llengua dels valencians, fent allò que tan magistralment ha fet la jerarquia catòlica al llarg dels segles: posar-se del costat dels forts i en contra dels febles. En tot cas, qui la diu no sol referir-se a les parròquies sinó a la gent pel carrer, i particularment als comerços.
Salutacions.
Jo com a venedor parlaré la llengua que em demani el client, sigui castellà, anglès o xinés.
Ara, com a comprador, vull que m'atenguin en la meva. I més si es en un lloc on NO és una llengua estranya.
Qui paga, mana. I ningú podrà dir que això sigui activisme linguistic, perque no enten de territoris, ni de llengues, només d'interés comercial.