Sovint ens encabronem a identificar el problema amb les seves expressions. No és estrany: les expressions dels problemes solen ser grotesques, indignants, abominables... Però la bèstia és el pop, no un seu tentacle. Recordo que quan els nord-americans van atacar l'Iraq, em van trucar d'una ràdio per demanar-me'n l'opinió, pensant que -en tant que persona d'esquerres- condemnaria la guerra sumant-me a l'orgia onanística antibèlica del moment. Jo els hi vaig dir que no estava contra la guerra.