En el present assaig em proposo analitzar què hi ha al darrere de l’experiència que anomenem “lo sublim” a través dels escrits de Burke, Kant, Schopenhauer i Artaud. Es tracta d’una sensació de satisfacció que no es correspon amb la contemplació d’objectes sensibles bells pròpiament dits, sinó que emergeix precisament davant de situacions en que l’enteniment, al veure’s el subjecte en la seva indigència extrema, es veu paralitzat i incapacitat de conceptualitzar correctament.