Encuriosida per aquell efecte vaig mirar rere la pantalla per veure on s’amagava la trampa. Deturada per la gosadia vaig recular i em vaig tornar a asseure: seria com esmicolar la nit de Reis. No valia, la proposta era jugar i participar en l’estranya partida entre gèneres: teatre i cinema, cinema i teatre, un equilibri que a cadascú li pesava per un costat o un altre; alguns hi veien massa cinema d’altres un cinema massa teatralitzat.