Immersa a la negociació col·lectiva, Espanya comptará dintre de poc amb una nova reforma laboral, l'enèsima des que va esclatar la crisi. Així, empresaris i sindicats es reuneixen aquests dies formulant, en paraules de l'economista Javier Velasco, "assajos per al futur laboral a curt termini, en comptes de fixar un horitzó sòlid". Al mateix temps, altres països sobreviuen a la crisi sense necessitat de trastocar contínuament el mercat del treball: Dinamarca, Austria o Alemanya.
Ojo: en Dinamarca no existe oficialmente salario mínimo, pero éste sí se contempla en casi todos los convenios.
Però en qualsevol cas, no és el salari mínim del què parla l'artícle, si no de reformes laborals com déu mana, i no les d'opereta que fem aqui.
En aquests països és més flexible no només la contractació sinó també els costos. Caldria copiar totes dues coses. I l'atur també és diferent. Han de fer cursos obligatoris i mentre estan buscant feina han d'assistir 4 hores al dia a l'oficina per assegurar-se que al mateix temps no cobris en negre. Si a més no abuses del sistema cobrant molts anys d'atur rebràs una pensió més elevada.
Respecte a la resta que comentes, precisament és això del què parla l'artícle: que el model danès funciona, el model espanyol, no.
O sigui que si vols augmentar els sous primer has de reduir l'atur i si vols reduir l'atur primer has d'eliminar el salari mínim. És una paradoxa, però és el que hi ha.
El redactat de l'article és molt desafortunat. Barreja peres amb pomes.
Per cert, tret de la wikipedia:
estadísticamente se puede decir que el salario mínimo correspondiente en este país actualizado a 2009 es de 103,15 coronas danesas por hora, equivalente a 13,83€.32 En una jornada de 35 horas semanales esto corresponde a 484,05€ euros a la semana, o a unos 2000€ al mes.
Cada cop estic més convençut que és un bon model :-O... però que caldria uncanvi profund per què això fos possible aqui.
Els salaris mínims no pugen els sous. Només creen atur.
Però és que això és precisment el que no crec que passés; les teories econòmiques són molt boniques a la pràctica, però després no tenen reflex real: els sous no pujarien per què els empresaris els fixarien a al baixa. A Espanya les coses funcionen així. És una mica com els contractes temporals: inicialment pensats per revitalitzar el mercat laboral de manera temporal per agilitzar la contractació, previ pas cap a un mercat més estable, s'han convertit en la norma: mà d'obra més barata per fer la mateixa feina que abans; a l'empresari, per tant, no li interessa fer contractes fixos, amb la qual cosa es crea inseguretat per al treballador.
La dualitat del mercat laboral que indiques és fruit de tenir males lleis, no pas fruit de la maldat del mercat. De fet, de totes les opcions econòmiques la dualitat de mercat és la pitjor de totes. En aquest cas va malament però la teoria econòmica ja ho anunciava d'abans que seria així. Els polítics són així d'encantadors.
No sé si això és tant així; jo a les prediccion econòmiques he après, per la pràctica, a tenir-les en la mateixa consideració que les astrològiques. A Alemanya, exemple molts cops per a aquestes coses, hi ha set milions de persones amb contractes proto-esclavistes (això que està tan de moda ara, que volen importar, i que el llenguatje políticament correcte ha anomenat "minijobs").
A Alemanya tenen actualment el % d'aturats més baix d'ençà la reunificació. Espanya no només té l'atur més elevat de l'OCDE, sinó que és l'únic país que per tercer cop d'ençà la democràcia ha assolit unes xifres d'atur superiors al 20%.
Sí, sí, ja ho sé, però torno a la dada:
hi ha set milions de persones amb contractes proto-esclavistes (això que està tan de moda ara, que volen importar, i que el llenguatje políticament correcte ha anomenat "minijobs").
De totes maneres, no m'estic oposant a aquestes mesures concretes com sí m'oposo a d'altres, com les pujades d'impostos a les rentes mitjanes o la mal anomenada "flaxibilitat laboral" (=acomiadament gratis) i tal, com ja he dit més a munt, cal fer una reforma profunda i a llarg termini, tal com comenta l'artícle.