Davant d’aquesta situació, cal que l’independentisme tingui sentit d’estat i no demani sacrificis impossibles. Volem i necessitem que a les properes eleccions nacionals l’independentisme avanci, però no tothom compta igual ni sacrifica el mateix. Calen, doncs, negociacions sense prepotències, messianismes, evitant les ferides del passat. Ara el que cal és posar primer a Catalunya, i després, els líders i els personalismes.