(...) Així vam descobrir que a Buta hi havia un col·legi marista regentat per espanyols, els quals ens van segrestar immediatament amb caràcter d’hostes d’honor obligatoris. Costa de creure, però aquell dia vam menjar seques ofegades. Amb aquella calor i menjant unes mongetes que nedaven en pebre vermell al bell mig de l’equador! Mongetes d’El Barco de Ávila, que era l’única cosa que realment agradava als maristes lleonesos. Tenien mil menges i fruits tropicals a l’abast, però ells a la seva, que per alguna cosa eren maristes i mesetaris.