El ciutadà mitjà europeu mai havia sentit cap queixa del president tunisià, els mitjans no denunciaven que allò fos una dictadura, els parlaments no aprovaven resolucions de condemna contra aquell govern, no se sentien acusacions contra la falta de llibertat d'expressió en aquest país. Fins i tot l'ONU va celebrar una cimera sobre el dret a l'informació a la seva capital, a la capital d'un país on no es pot accedir a youtube, però ningú ens ho havia explicat.