300 anys de repressió, 300 anys de submissió
www.racocatala.cat/noticia/21908/nomes-44-dels-joves-princip... Només 4 de cada 10 joves d'entre 15 i 29 anys admeten parlar habitualment en català. Un informe de l'Observatori Català de Joventut, impulsat pel Departament d'Acció Social de la Generalitat de Catalunya, demostra que el 12% dels joves d'entre 15 i 29 anys ni parla ni comprèn el català i que només el 44,3% admet parlar-lo habitualment. En una altra franja d'edat, la que comprèn els majors de 29 anys, un 52% de la població afirma utilitzar el català de forma habitual i un 70% afirma comprendre'l.
Plataforma per la llengua: plataforma-llengua.cat/
Voluntariat per la llengua: vxl.cat/
També es diu que els menors de 18 anys avui són més intolerants amb la homosexualitat que fa 5 anys o que creuen més en Déu. Realment el que passa és que últimament hi ha hagut molta immigració i les xifres s'han desvirtuat.
D'aquí uns anys la immigració no serà tant forta i el català tornarà a guanyar terreny, així com el percentatge de no creients.
És més, que els joves actuals entenguin el català més que abans però l'usin menys vol dir que hi ha més respecte però l'assimilació a estat més forta del cantó espanyol que del cantó català.
Per això el futur del català arreu dels països catalans el juguem els catalanoparlants: tant els que el tenen com a propi des de la llar com els que se l'han fet seu en algun moment de la seva vida.
L'única manera de fer que això canvii es si canvia la manera que tenen els catalano-parlants d'adreçar-se als que no ho són. Això vol dir no canviar-se al castellà. Es senzill però depen de la nova generació perque la vella ja sabem on ens ha portat.
Però si res no canvia, no crec que la progressió tingui perque canviar. I de fet, fa gràcia veure un nen fill de xinesos parlant en català (i que son la norma en algunes contrades), però la realitat es que la majoria ho fan en castellà.
O sigui, que ho bé canvia la gent, o la progressió no canvia. Estem parlant d'una tendencia de diverses decades, no d'una cosa estacional.
En qualsevol cas, això no es el que esta passant...
#5 No crec que la solució sigui parlar en català a un qui no l'entén o que li costa.
La majoria de pares castellanoparlants parlen als seus fills en castellà (de fet això no es una sorpresa). La voluntat dels que ho fan en català es admirable, pero estadisticament irrellevant.
Parlar català a un que no l'enten o que li costa no es cap inconvenient. Jo ho faig amb amics i tot. I no ho consideren una falta d'educació. Però esta clar que s'ha de fer amb gràcia i sense volguer ofendre.
Un parell de situacions:
- Entres a un bar, i t'atén una persona llatinoamericana, que fa pinta de no entendre un borrall de català. Tu te li dirigeixes en català, a no ser que et digui: "Perdona es que no entiendo el catalán". Perque això es el que jo faria jo a Alemanya ("Sorry I do not speak German, could you tell it to me in English?") Una cosa es que t'ho demanin, i l'altra es que ho fagis sense que t'ho demanin. Canviar-te a la seva petició si, canviar-te sense que t'ho demanin no.
- Parles amb un amic aragonés acabat d'arribar a Barcelona (dels pitjors llocs en aquest sentit). Parles amb ell, intercalant frases en les dues llengues, deixant anar expressions en les dues llengues, com si les barregessis sense pensar-ho massa. Si els intercales, ell seguirà la conversa però acabara veient que es necessari aprendre català perque sino l'hi costa mes esforç seguir la conversa.
Per que has d'aprendre una llengua que no et fa falta o la qual no fa servir la gent per adreçar-te? Si el català no es necessari no l'aprendran. I això no te res a veure amb el govern i la llei, sino amb la llengua que et parlen les persones.
Si tu parles en català (com a client, per exemple), ja es necessari. Fi del problema. A la segona vegada que t'hagin demanat de canviar-se de llengua, veura'n que el català es necessari!!