#1Busco errònia. Hi ha més indicacions de què l'experiment dels neutrins estava mal fet que altra cosa, i fa poc han dit que hi ha una certesa superior de més del 99% a haver trobat la partícula que buscaven, la qual ni havia estat predita per Einstein ni es contradiu al seus punts de vista.
Fotre-hi déu i la filosofia pel mig ja és de magufada de campionat.
#3Gispert, penso que l’autor de l’article es refereix de forma metafòrica a Déu com el procés de creació de l’univers. I trobo que és una manera bastant encertada de referir-s’hi en comptes d’utilitzar termes més aliens a la nostra cultura com, per exemple, el suat i anglosaxó “Big Bang”. Pel que fa a barrejar ciència i filosofia o, fins i tot, religió, altres científics ho han fet abans: Kepler, Planck, Newton o Copèrnic. El mateix Einstein va dir: “Vull saber com Déu va crear aquest món, no estic interessat en aquest o aquell fenomen, en aquest o aquell espectre. Vull conèixer les seves idees, la resta són detalls”.
#5La ciència actual i els progressos tècnics dels quals gaudim avui en dia es fonamenten en el treball i la investigació dels científics "de segles enrere" i sense ells no tindríem ni cotxes, ni electricitat, ni naus espacials, ni Internet.
A mi el que veritablement em fa vergonya és veure com hi ha gent que critica per criticar o per passar l'estona, tan sols per treure's de sobre l'àcid que els corroeix diàriament, per projectar sobre els altres el fracàs diari que impregna les seves vides. Això és el que veritablement em fa vergonya.
#6I, per cert, abans d'abocar les teves crítiques destructives sobre els altres, aprèn la llengua d'en Pompeu Fabra perquè els teus castellanismes són de manual.
Newton era un gran científic i era creient. Però l'encertava quan NO deixava actuar la fe. Quan fent servir la ciència deia que els cosos eren atrets de manera inversament proporcional als quadrats de la seva distància l'encertava. Quan fent servir la fe deia que déu hvaia col·locat els cosos en un mateix pla en dissenyar el Sistema solar s'equivocava. Per a la ciència déu és un llast, una rèmora sinònim de la ignorància humana.
De totes maneres l'article és incorrecte també des del punt de vista estrictament científic pel que havia dit abans.
Hauries d'haver citat els castellanismes per a quedar bé.
#9#8 No és una castellanada. Ni tan sols un anglicisme. És argot de cercle escèptic. T'has colat. És una contracció de "Magoo" (un personatge de dibuixos que no s'hi veu) i "UFO" (OVNI en anglès).
elprimerpas.wordpress.com/2012/02/10/la-particula-de-deu/ 
Fotre-hi déu i la filosofia pel mig ja és de magufada de campionat.
Citar científics de segles enrere ja és de traca i mocador.
A mi el que veritablement em fa vergonya és veure com hi ha gent que critica per criticar o per passar l'estona, tan sols per treure's de sobre l'àcid que els corroeix diàriament, per projectar sobre els altres el fracàs diari que impregna les seves vides. Això és el que veritablement em fa vergonya.
Newton era un gran científic i era creient. Però l'encertava quan NO deixava actuar la fe. Quan fent servir la ciència deia que els cosos eren atrets de manera inversament proporcional als quadrats de la seva distància l'encertava. Quan fent servir la fe deia que déu hvaia col·locat els cosos en un mateix pla en dissenyar el Sistema solar s'equivocava. Per a la ciència déu és un llast, una rèmora sinònim de la ignorància humana.
De totes maneres l'article és incorrecte també des del punt de vista estrictament científic pel que havia dit abans.
Hauries d'haver citat els castellanismes per a quedar bé.