M’ho explicava, indignada, una persona que té una estreta (i antiga) relació amb l’Orfeó Català. Sortia aquesta persona d’un conegut (i molt reputat) restaurant de la zona alta de BCN i, en una de les taules, hi va veure el tal Bitllet. El rampell va ser anar-se’n cap a ell i dir-n’hi quatre de fresques (i ben dites), però com que aquesta persona és educada, va limitar-se a mirar-se’l. Imagino, això sí, que la mirada va ser glacial. ¿Sap quina va ser la reacció del lladre confés?: “Mira, no em toquis els collons que estic sopant”.