Escena viscuda ahir en un Rodalia (o Rodalies, o com carai en diguin als trens ara). Vagó amb tres quarts d’entrada. A pesar que hi ha un grup d’uns 7 o 8 nois d’uns 16 anys amb cara d’estar de viatge d’estudis, hi regna el silenci. De sobte se sent una veu que, en un castellà amb molt accent argentí, ens diu: “Voldria compartir amb vostès un parell de cançons”. El noi, d’uns 35 anys, desenfunda una guitarra i, recolzat a la paret, comença a cantar “Pare, digueu-me què li han fet al riu, que ja no canta. [...] Pare, el riu ja no és el riu...”.