En el segle V abans de la nostra era, les àgores de les polis gregues eren dominades pels sofistes, gent que dominava el llenguatge, la tècnica d'elaboració de raonaments-judicis, la teoria política i filosòfica, en resum, mestres consumats de l'oratòria...
En realitat els sofistes van portar a terme una revolució espiritual, desplaçant l'eix de la reflexió filosòfica des del kosmos fins a l'home com a membre d'una societat. Els temes que tractaren foren la religió, l'ètica, la política, la llengua i sobretot l'educació. Per tant, s'els pot considerar els primers humanistes. Citant a Jaeger "els sofistes són un fenomen tan necessari com Sòcrates i Plató; més encara, aquests sense aquells resulten del tot impensables.
El senyor Navarro hauria de llegir més per saber interpretar correctament els clàssics sense caure en teatralitats. Ens fa un article amb reminiscències filosòfiques per semblar més culte i ell mateix cau en el ridícul. Qui és que enverina?