CiU i PP voten en contra de cobrar l'IBI a l'Església a Barcelona (ESP)
blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=27171 En motiu del 150è aniversari del naixement del dr. Zamenhof, notícia de l'espai internet del telenotícies de TV3 del diumenge 13-12-2009 sobre la situació de l'Esperanto a la xarxa.
Si he d'apendre una llengua estrangera pels motius que siguin, tan se me'n fa que sigui l'anglès o una d'inventada. I si tothom sapigues esperanto, seria igual que si tothom sapigues anglès, francès o xinès. I els pros i contres serien els mateixos.
A més si els nadius d'una llengua franca no és tenen que esforçar-se en hores extres millor per ells. Putejar-los a ells no ens lliurarà d'haver d'aprendre. Sí és que no haver d'aprendre una llengua extra no és realment desavantatjós per ells
El que jo vull dir és que si comunicar, debatre i deliberar en la pròpia llengua i en el propi medi, entre catalans, ja ofereix prou dificultats de comprensió per les diferents maneres que tenim de dir el que pensem o d'interpretar el que diu l'altre, no cal dir com això es complica en reunions multinacionals encara que es pogués fer sense traduccions simultànies, parlant tots l'anglès.
Per això crec que cal definir un punt intermedi, al qual tots ens hi hem d'acostar tot el que faci falta per fer-nos entendre i per entendre els altres: Una llengua pont, l'esperanto o una de més bona. Així, qui vol comunicar, s'acostuma a pensar en el que vol dir, en el concepte, abans de parlar; llavors es dóna el primer pas cap a la comunicació democràtica.
També estic d'acord en que no haver d'aprendre una segona llengua és realment desavantatjós, tant pel que fa a les oportunitats materials com de comprensió del món, o sigui de desenvolupar la mentalitat per entendre que hi ha altres maneres de parlar i de viure tan normals i necessàries com la teva.
L'esperanto en canvi, malgrat que és cert que està pensada per a parlants del nostre alfabet, és una llengua feta expresssament perquè sigui fàcil d'aprendre. Sense excepcions a cap norma, amb un so per lletra, amb un ús dels verbs molt més intel·ligent que les altres llengües.
Actualment, i tal i com estan les coses, segons els lingüistes més optimistes, només una dotzena de llengües sobreviuran el segle XXII. Actualment, l'únic moviment que lluita i treballa a favor de la diversitat lingüística d'una manera coherent és l'esperantisme.
Dona gust veure a la gent reduir-ho tot fins a la tonteria