CiU i PP voten en contra de cobrar l'IBI a l'Església a Barcelona (ESP)
twitter.com/mavellanes/status/8716859016 El passat dia 5 de febrer ens va deixar el germà marista Ramon Vilarrubla Eroles, doctor en Filosofia, que va destacar en l'àmbit de l'educació. Per això en la missa funeral realitzada a l'església del Monestir de les Avellanes hi assistí un gran nombre d'ex-alumnes del G. Ramon. Durant els dos últims anys ha format part de la Comunitat de les Avellanes.
Estaba a la montaña a boí, la meva neta gran fa un curset de esqui i vam pasar el cap de setmana amb els fills, ja estava progamat desde feie 15 dies, i divendres ja i eram.
Molt cordialment, Núria Martínez
Feia dies que no et trobaves bé. I lentament, sense fer soroll, el fil d’aquesta vida s’ha tallat després d’una llarga lluita entre la vida i la mort. Te n’has anat en silenci, envoltat de l’amor fratern dels germans, de les atencions maternals de l’ Anna i de les persones que s’han interessat per la teva salut. Has viscut la teva malaltia d’una manera ingènua, com un nen petit, ja que gairebé no sabies el et passava. Et fiaves del Doctor Recasens i de les explicacions que l’ Anna et deia. Has portat la teva malaltia amb paciència i una bona dosi d’humor davant les preguntes que a vegades et fèiem.
La teva vida ha estat un viatge, ple de fatigues, d’ alegries i preocupacions. Un viatge cap a l’infinit, com t’agradava dir alguna vegada fent ús de les teves aficions a la filosofia. I ja has arribat a la plenitud d’aquest viatge. La nova escala que puja al cementiri ens recorda que aquest viatge està fet d’etapes que, una darrera l’altra, ens porten cap al cel. Són una viva imatge que ens evoca que la vida és una constant ascensió fins arribar al cim, el lloc de la felicitat per sempre, on es veuen nous horitzons i un paisatge meravellós. Aquelles muntanyes de la Seu, el Cadí, que tu havies pujat de petit i quan anaves a casa, representen una imatge del teu camí per la vida, fet de pujades i baixades, dies de sol i dies de turmenta, fortes nevades a l’ hivern i calor a l’estiu.
He tingut la gran sort de caminar amb tu un petit tram d’aquest viatge. Què bé que et trobaves a Lleida. Aquelles passejades per la vora del riu tot contemplant en silenci el fluir de l’aigua, el pas de la vida. I de tant en tant, t’aturaves per fer petar la xerrada amb algun amic o conegut. La visita cada dissabte al mercat de Cap Pont senzillament perquè estimaves la terra. Germà Ramon has estat un company de viatge formidable!.
Ara que te’n vas i que ja has travessat el riu de la vida, m’agradaria recordar-te com una persona humana entranyable i propera. Aquells moments de família, de celebració, de fer un bon dinar i de veure una copa de vi del racó que sempre tenies a punt, de convivència amb la teva família de la Seu. Sí, estimaves la família i et senties estimat pels de casa.
I des del silenci de la teva habitació de Lleida, em vaig sentir acompanyat i recolzat. Eren moments una mica difícils. I tu vares ser el germà atent, discret, silenciós i un bon conseller. Pregaves amb les preocupacions dels » mostra tot el comentari