I aleshores, entremig del fum, un noi galta-prim es va aixecar, va adreçar-se el pont de les ulleres i, amb un fil de veu, en va dir una pel megàfon que també començava fatal: ‘Si el diner és poder...’, i vinga bufs i més bufs dels bufadors. Però el nano continuà: ‘...el nostre vot útil és el consum’. Plaf! Una bufetada ens va despertar a tots. O almenys els qui el vam sentir.