L’amo s’escandalitza quan l’esclau diu en veu alta, tot i que amb el cap cot, que voldria ser menys esclau, una mica de llibertat, ni que fóra la cosa més insignificant. És el típic pecat de l’esclau: ho ha de ser fins a les últimes conseqüències, és a dir, convertir-se en un instrument de l’amo, mai no objectar res. Amb aquestes regles del joc, qualsevol reivindicació per menor que siga, ha de ser percebuda per l’amo com una agressió, com un atemptat a la seua condició d’amo.