[...]Spain is diferent. Sobre tot si comparem la seva seriositat i compromís amb els dels altres països europeus.
Reflexió sobre l'oligarquia financera espanyola i la possible fusió de La Caixa amb Bankia.
Després de la caiguda d'Spanair, i amb la proximitat de la temporada alta, la low cost Ryanair ha aprofitat per recuperar força Catalunya. Ofereix el Girona-Madrid i Barcelona-Oviedo (que abans feia Spanair), però també vola a llocs tan curiosos com Bydgoszcz.
El cercador de vols eDreams ha el·laborat un rànquing basat en milions de cerques que compara el preu dels bitllets d'avió segons la distància del trajecte. Els resultats sorprenen, però poden ser molt útils ja que es fa servir una comparativa igualitària.
Miguel està de visita a València. Pel que sabem ha anat a casa de la seva tieta i aquesta li ha dit que el seu cosí treballa en un bar “per donar un cop de mà a casa“. Miguel decideix donar-li una sorpresa i s’acosta al bar. Veu al seu cosí darrere de la barra i en lloc d’abraçar efusivament s’agafen les mans, en un acte molt fratern. D’altra banda el seu cosí tampoc sembla estar tan sorprès de veure’l.Tots dos comencen a parlar de les seves vides i Miguel li explica que segueix estudiant(no és el normal amb 17-18 anys?) encara que té més de 25
Reflexió sobre el darrer encontre entre el R.Madrid i el Barça.
Viatjar pel preu d'una pizza és possible. Amb menys freqüència del que sembla i no sempre que ens agradaria, però sabent quatre coses, és possible aconseguir veritables gangues amb Ryanair (per exemple, Barcelona-Mallorca per menys de 10 euros, preu final). En aquest article s'expliquen algunes.
Amb la reforma de la Constitució i una reforma laboral express -fetes a traïció a l’estiu-, i sense pujada dels impostos als més rics, acaba Zapatero el seu mandat. No els importem: ni a polítics, ni a banquers, ni a grans fortunes. No cal donar-li més voltes, és així.
Recentment, després de 32 anys de governs del PSOE -la major part d’ells en coalició amb els nacionalistes valencians de Compromís-, ha pogut guanyar el Partit Popular unes eleccions municipals amb majoria absoluta a Gandia amb l’empresari Arturo Torró com a cap de llista. Pel camí que està duent a Gandia, el PP deixarà la ciutat irreconeixible.
Les forces polítiques representades al Congrés espanyol pel País Valencià passen de dues a cinc.
Entrevista a Agustín Cócola per la seua tesi al voltant de la reconstrucción gòtica de l'antic barri de la Catedral de Barcelona durant el segle XX.
Reflexió sobre la Constitució espanyola, fent un paral•lelisme amb la carta magna dels EUA i la seva declaració d’independència.
Recull del llibre "Gegografia de Catalunya" de 1896 on podem comprovar que el discurs del dèficit fiscal català és el mateix ara que fa més de 100 anys
Llistat de les traduccions a la nova versió del programa LibreOffice (versió 3.5) encara en fase beta. La traducció catalana està completada (però pendent de revisió!!!).
Amb una primera ullada podem veure que, per exemple, Galicia sempre ha estat de color blau, és a dir, mai han guanyat ni els socialistes ni cap partit nacionalista. La resta de comunitats autònomes han variat en algun moment el seu vot. A Catalunya hi ha quatre comarques on sempre ha guanyat el PSC: Barcelonès, el Baix Llobregat, el Baix Penedès i el Vallès Occidental. Mentre que a la Cerdanya, a Osona i a Solsona sempre ha guanyat Convergència i Unió.
Un fet insòlit, digne de ser inclòs a la saga "Encara que no s'ho cregui" de Ripley, el passat 2-11-2011, un grup d'estudiants d'economia va prendre la decisió de retirar-se en bloc de la càtedra d'Introducció l'Economia de l'Universitat de Harvard, en protesta pel contingut i l'enfocament des del qual s'imparteix aquesta matèria.
En Xavier Fernández Marín, estudiós de la sociologia política, en el seu darrer estudi, fa un buidatge de les diverses enquestes publicades per tal de poder predir el resultat electoral del proper 20 de novembre. Comparem les dades actualitzades (16/11/2011) amb les de fa una setmana i veurem quina és l’evolució de l’expectativa de vot dels partits durant aquesta campanya electoral:
On és el gruix dels abstencionistes? I dels independentistes? Si creuem les dades en percentatge de vot en el referèndum amb els resultats de les passades eleccions al Parlament de Catalunya podem veure el següent repartiment del vot segons els partits:
El Sr. Peces-Barba és un dels “pares” de la Constitució espanyola. També és membre destacat del “Partido Socialista Obrero Español”. Va ser president del Congrés dels Diputats durant la presidència del govern espanyol del Sr. González. Doncs bé, aquest “conspicu” personatge, ha dit en el X congrés de l’advocacia espanyola reunida a Cadis: “Siempre me pregunto medio en broma qué hubiera pasado si nos hubiéramos quedado con los portugueses y hubiéramos dejado a los catalanes. Quizá nos hubiera ido mejor”.
Sabeu què va fer el Borbó Felip V? I encara dura !