El Parlament europeu ha votat donar més poders i flexibilitat als seus estats membres perquè restringeixin o prohibeixin totalment els cultius genèticament modificats (OMG) a causa de les dades creixents sobre els seus efectes negatius.
Fins ara per prohibir el cultiu de transgènics només es podien al·legar raons socioculturals, econòmiques o ètiques. Ara, després de l'esmena presentada per a la prohibició d'aquests cultius, el Parlament Europeu decideix cedir als estats membres la possibilitat d'argumentar-ho per raons mediambientals.
Nicolás Olea és Catedràtic de medicina interna de la Universitat de Granada i Cap de la Unitat de radiologia de l'Hospital Clínic de
Un estudi publicat al març mostra la presència a la sang de dones, dones embarassades, i fetus, de diferents toxines derivades dels cultius transgènics.
Un estudi publicat al març i difós ara per Som lo que Sembrem ha constatat la presència de toxines derivades dels cultius transgènics a la sang de les dones embarassades i dels fetus.
Un estudi mostra que la toxina Bt (produïda pel blat de moro i la soja modificats genèticament) hi apareix amb una molt alta freqüència.
Compartim aquest interessant document de Greenpeace anomenat “La guia roja i verda d’aliments transgènics”, on s’hi pot trobar un llistat detallat dels productes i marques comercials que contenen ingredients transgènics.
Un estudi publicat per Markin, encarregat per la Fundació Antama, evidencia que un 93% dels pagesos enquestats pensa tornar a sembrar blat de moro transgènic durant aquest 2011. L'enquesta es va realitzar a 200 pagesos de Catalunya i Aragó, les zones amb més intensitat de conreus trangènics de la UE i se'ls demanava si pensaven tornar a sembrar llavors de blat de moro Bt, després dels resultats de la collita de 2010.
Josep Pàmies, pagès i sindicalista de Balaguer (La Noguera), és un dels principals promotors de la plataforma Som lo que Sembrem, icona de la lluita contra els transgènics a Catalunya. A principis de l'estiu passat va protagonitzar una polèmica amb el Departament de Salut de la Generalitat quan va defensar les propietats de l'stevia com a reguladora dels nivells d'insulina a la sang...
Els aliments transgènics són objecte d'un important polèmica: per una banda aquells que troben que són aliments totalment innocus, que poden solucionar
La revista científicia Chemical Research in Toxicology ha publicat un estudi de l'investigador argentí Andrés Carrasco on s'analitzen els efectes de l'herbicida RoundUp de Montsanto en el desenvolupament embrionari. La soja i altres plantes transgèniques són tolerants a aquest herbicida, que mata les altres herbes mentre la planta transgènica va acumulant la substància als seus teixits.
«Es tracta d'una primera fase d'un procés que esperem que segueixi endavant», afirma un portaveu de l'associació ecologista francesa Les Faucheurs Volontaires. Els seus activistes van ser, almenys així ho reivindiquen, els autors del sabotatge comès el 12 de juliol passat contra dos camps que creien que estaven cultivats amb blat de moro transgènic a Torroella de Montgrí. El seu anunci inquieta els Mossos d'Esquadra que han investigat els fets i que temen una escalada en aquest tipus d'accions ecologistes radicals.
Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
L'ONG Amics de la Terra denuncia que el govern espanyol dedica 60 vegades més recursos a finançar la investigació sobre conreus modificats genèticament que a promoure l'agricultura ecològica. Una mostra del poc recolzament oficial que rep un determinat model social i ambiental que està vinculat a l'agricultura ecològica.
Reportatge sobre la patata transgènica AMFLORA de l'empresa BASF que ha estat aprovada per ser cultivada a l'Unió Europea
Maire Monique Robin, autora del llibre "El món segons Monsanto" va recalcar que Catalunya és la nació d'Europa que més transgènics conrea i lamenta que la ILP per declarar Catalunya Lliure de Transgènics fos rebutjada pel Parlament, sense opció a debat. Al voltant de 400 persones van assistir a la xerrada que Robin va fer aquest dimarts a l'Institut Francès de Barcelona, en l'organització de la qual hi participava la plataforma Som lo Que Sembrem.
La plataforma Som lo que Sembrem ha demanat que es faci una consulta popular que demani a Catalunya si vol cultius transgènics o no, d'acord amb la nova Llei de consultes del Parlament de Catalunya. A més, demana que sigui vinculant o almenys que els partits polítics la tinguin en compte. Som lo que Sembrem denuncia que recentment s'ha aprovat al Parlament el cultiu d'una patata transgènica que, tot i que s'havia descobert fa deu anys, fins ara s'havia prohibit el seu cultiu.
La Comissió ha anunciat avui que aquest estiu presentarà una proposta que permetrà als Estats membres disposar de més capacitat per decidir si cultiven o no organismes genèticament modificats (OGM). La Comissió ha acordat dues novetats sobre el tema. La primera ha estat d'autorització del cultiu d'una patata transgènica a la UE, l'Amflora, i el seu ús industrial i, la segona, està relacionada amb l'ús de subproductes de midó d'Amflora per a l'alimentació animal.
Un dels herbicides més habituals del món feminitza els amfibis i n'amenaça la supervivència
L'Estat espanyol és l'únic de la UE que conrea transgènics a gran escala marcant diferències cada vegada més grans amb la resta de països comunitaris. A pesar que la producció de 2009 ha baixat un 4% en relació a l'any anterior, en aquest país s'han conreat 79.000 hectàrees de les 94.000 del conjunt de transgènics produïts a Europa. Romania, que era la segona potència en conreu d'OGM amb 6.000 Ha.l'any 2008, durant el 2009 va passar a cultivar-ne la meitat i Alemanya, que durant el 2008 va dedicar 3.000 Ha. a produir transgènics...