Més de 700.000 persones afectades, una xifra de quasi 26.000 milions, les principals entitats financeres afectades i una sèrie d’elements que permeten parlar d’estafa a grans dimensions en una època en que cada vegada s’exigeix més transparència a institucions públiques i privades.
Fa gairebé un any Mèdia.cat publicava una anàlisi sobre les esquerdes cada cop més grans que anaven apareixent en el mur de silenci que protegeix la monarquia espanyola. Llavors ja era públic que el Duc de Palma estava relacionat amb els sumaris de Palma Arena i tan la premsa balear com nombrosos diaris digitals i blocs n’havien fet referència.
Enmig de l’intens debat sobre el futur de l’energia nuclear que ha generat la catàstrofe japonesa, el ministre espanyol d’Indústria, Miguel Sebastián, assegurava ahir en una compareixença al Ple del Congrés que la renovació de la pròrroga de la llicència de Cofrents per deu anys més s’havia pres “la vigília del sisme nipó, el deu de març”, segons recull textualment Europa Press.
La revolta popular que acaba d’expulsar el dictador Ben Alí de Tunis és, sens dubte, la notícia més gran de l’any recent començat però li ha costat arribar a les portades dels diaris. Durant les protestes per frau electoral que van seguir les eleccions a l’Iran el 2009 la majoria de mitjans internacionals es van afeccionar a seguir els esdeveniments a través del Twitter. Perquè, de sobte, aquesta rica, directa -i gratuïta- font d’informació que havia de canviar el periodisme del segle XXI ha estat unànimement descartada pels grans mitjans?