Al Consell Plenari d'aquest divendres, ERC vam demanar a l'Alcalde Trias que a l'enquesta semestral que fa l'Ajuntament de Barcelona es preguntés sobre el sentiment independentista, tal i com es fa a l'enquesta del CEO (de la Generalitat). CiU s'hi va negar. Des d'ERC creiem que ha arribat l’hora que l’Ajuntament de Barcelona faci la pregunta als Barcelonins.
El ressentiment és el sentiment de més profund amargor de tots els que pot sentir una persona. Aquest article ens parla d'aquest sentiment, posant diversos exemples d'actualitat.
Amb la piulada “tornarem a xiular (l'himne), tornarem a gaudir, tornarem a vèncer!!”, en Marc Crosas ha incendiat la xarxa. L'incendi l’ha provocat amb l’expressió d’un sentiment majoritari entre els seguidors culers i bascos, però una piulada tant incòmoda, no l’han perdonada els intransigents....
i d’alguna cosa ha fet gala La Vanguardia al llarg de la seva dilatada història és del seu tarannà moderat que, des del diari, s’ha venut com l’exacta impressió del sentiment social majoritari, dominat per l’imaginari del seny català. Però, o bé la capçalera de Godó està canviant o és que ja no queda gaire espai per al català assenyat.
Després d'haver seguit l'acampada des del primer dia i de presenciar els fets de divendres en directe, la meva resposta és la següent: o bé els serveis d'informació dels Mossos van fallar de forma estrepitosa a l'hora de comunicar el veritable sentiment dels indignats o bé els seus responsables polítics van deixar-se portar pels prejudicis que els pintaven com una colla d'antisistema disposats a arremetre contra el primer que se'ls plantés al davant.
El president de la Generalitat creu que Catalunya necessita un Estat, sigui propi o compartit amb Espanya · Creu que el projecte federalista no és la solució 'si no hi ha igualtat en el tracte'.
Ja n'anunciàvem la seva creació el maig de 2007 però fins aquest mes no les podrem comprar: les tatxoles, les xancletes catalanes, surten a la venda com a alternativa al calçat amb la bandera brasilera que cada estiu inunda platges i carrers. El lema 'Més que una xancleta, un sentiment' resumeix exactament la filosofia que ha dut a crear-les perquè va d'acord amb 'el nostre caràcter mediterrani...
The Guardian, per exemple, explica en l'article 'Barcelona vota la independència catalana d'Espanya, que la consulta remarca que el fet que hi ha un sentiment de 'discriminació' pel dèficit fiscal. L'Agència Euronews ressalta que el 10A és un pas més en el 'proressiu augment d'autonomia de Catalunya'.
Una enquesta diu que un 14,5% dels habitants de l’Illa valoren entre un 9 i un 10 sobre 10 el seu sentiment de pertinença als territoris de parla catalana
Aquesta final de decenni propicia a la Catalunya del sud l'alça d'un sentiment independentista tranquil, sovint extrapolítica, comparable amb els processos quebequès i escocès. Des de la seua oficina, a tocar de la catedral de Barcelona, Saül Gordillo dirigeix des de 2007 l'Agència Catalana de Notícies, creada el 2000 seguint els models més àgils. Trenta-cinc anys després del final del règim franquista, aquest periodista de 38 anys no té els tabús de les generacions anteriors, s'alegra de l'abolició de les corrides de toros, de la supressió...
La Plataforma Irlanda Decideix convoca i fa una crida als catalans que resideixen a Irlanda per a assistir a la concentració del dissabte dia 10 de juliol a les 17:00 a la General Post Office (GPO) d' O'Connell Street, Dublín a Irlanda. Des d'Irlanda Decideix, interpretant el sentiment i l'anhel dels catalans residents a Irlanda que ens van donar en sufragi amb més del 94% dels vots, considerem la via autonomista acabada i, per tant, reclamem el dret a l'autodeterminació i la independència per a la nostra nació.
En una entrevista a Vilaweb, considera que 'el mínim que podem demanar és que ens tractin bé i que ens respectin', inclosa la llengua. Vila Aliana no és independentista, se sent tant català com espanyol, però diu entendre el creixement del sentiment independentista perquè 'els catalans estem molt enfadats amb Espanya, pel maltractament que hi ha'....
“El final de Dallas s’entenia!”: aquesta afirmació, feta per la barcelonina Alícia des d’una indignació endolcida per l’humor, reflecteix amb força exactitud el sentiment general que expressava ahir per terra, mar i aire la comunitat lostie (lostie és el neologisme que identifica arreu del món els seguidors de la sèrie Lost, també coneguda com Perdidos).
La Vanguardia també revela que és entre els votants del PSC és on hi ha hagut un notable augment del sentiment independentista, passant del 22% de tot just fa dos mesos al 35% d'ara. CiU continua acollint un 40% de votants independentistes i un 40% d'unionistes. El suport a les consultes independentistes també continua sent majoritari entre la ciutadania de Catalunya, com ja va revelar el mateix...
La identificació amb Catalunya es deu més a una actitud pragmàtica que a un sentiment polític. El castellà és la llengua d’acollida, però el català ajuda a la promoció social. Catalans per necessitat. Així es podrien definir els joves immigrants que viuen a Catalunya, segons un estudi de la secretaria d’Educació. L’estudi, que inclou una enquesta, revela que un 14,9% dels immigrants o fills d’immigrants se senten només catalans i el 26,1% se senten molt més catalans que espanyols.
Ràdio Matarranya vol convertir-se en lo principal canal comunicatiu dels matarrenyencs per tal d’aconseguir; primer, fomentar lo coneixement de la immensa activitat de tot tipus que se realitze a este territori. Segon, ser un mitjà per a dinamitzar social i culturalment los 18 municipis de la Comarca. Tercer, ser una eina comunicativa que veïns, associacions, ajuntaments i altres entitats i col·lectius matarranyencs pugen fer servir per enfortir lo sentiment identitari propi, així com les xarxes socials dins d’esta demarcació.
El president de la Generalitat diu que el procés de deliberació del tribunal “no és normal” i considera “comprensible el sentiment de fatiga” de la ciutadania de Catalunya
València ciutat, bressol de les idees valencianistes des dels inicis del segle XX. No hi ha cap mena de dubte que ha estat l’epicentre de l’exportació a la resta del país de les idees que allà es coïen. Ciutat cabdal que ja va començar a destacar en l’Europa prerenaixentista, que fou la casa dels nostres escriptors més destacats durant el Segle d’Or, que compta amb el nom de tot el territori des que els àrabs el van batejar i que fins i tot, ha aconseguit fer de la seua bandera local l’ensenya de tot un país.
A l'àrea urbana de Girona, 31.000 habitants entre els quals un 43% són d'origen immigrat, ha viscut aquest dijous uns greus afrontaments comunitaris. Els fets observats a l'interior i fora de l'Ajuntament han tingut com a teló de fons un sentiment d'inseguretat creixent entre determinats habitants «autòctons» enfront dels « immigrants » segons la fraseologia sud-catalana.
Parlar francès és ara una obligació per portar la nacionalitat francesa, després de segles de diversitat. A la Catalunya del nord se n'ha fet prou amb el català durant molt de temps. Ara que el català hi és amenaçat, quin és el vincle per conservar un sentiment nacional francès?