Missatge que el grup Anonymous envia a la societat catalana.
Cada cop són més multitudinàries les protestes i les concentracions sense polícia són més pacífiques. Avui dissabte, han tingut lloc a València, Alacant i Castelló. A València, prop de 200.000 persones han sortit als carrers darrere de la pancarta que deia ” No a les retallades dels Serveis Públics, Depuració de responsabilitats al Consell”. Prop de 40.000 persones a Castelló i 60.000 a Alacant.
El comitè d'empresa demana la dimissió dels màxims responsables de l'ens
Jutges per a la Democràcia valora que "en un Estat de Dret les institucions tenen el monopoli de la força legítima", encara que ha indicat que aquesta força "ha d'utilitzar-se de manera proporcionada i en la forma prevista expressament per la llei". "Aquest requisits resulten encara de compliment més obligat quan la força s'exercix contra adolescents, en alguns casos menors de molt curta edat", ha afegit.
No hauríem de veure policies arremetent contra nens i nenes que estan al carrar protestant perquè tenen fred a les aules mentre l'expresident de la Generalitat, culpable d'un malbaratament històric de diners públics i de moltes altres infàmies de les què ha sigut injustament declarat no culpable, es doctora indegudament, ni contra estudiants universitaris que s'uneixen a les seves protestes sabent que la seva universitat s'ha convertit en un mercat de precaris sense recursos i que el seu futur està condemnat a la precarietat i l'atur.
La policia espanyola deté 6 joves danvat l'IES Lluís Vives al migdia, un d'ells menor · A la tarda milers de persones marxen contra la violència policial i la precarietat educativa mentre s'efectuen noves detencions.
Les protestes socials són un element fonamental de qualsevol democràcia, però a Catalunya no ho sabem.
L'Alcalde Bustos va haver d'aturar ahir el Ple Municipal durant una estona, per la irrupció de membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi i per treballadores i treballadors municipals que exigeixen el compliment del conveni laboral 2008-2011.
[..]al moment àlgid de les protestes pel desastre de la Renfe cap al 2008-2009, a les concentracions no hi hauria més de 300 usuaris [..]. Segurament aquelles protestes estaven subterràniament mogudes mediàticament per grups afins a CiU -tertul·lians seus parlant del tema a la ràdio, i callats després, tot i no millorar el servei- en la negociació pel traspàs en fals de les Rodalies (els hi van donar les xapes, els rètols i res més, ni horaris... de fet va servir per reforçar la privatització de les estacions en mans d'un ens fosc com és ADIF)
Els sindicats de ensenyament catalans acusen a la Generalitat 'privatitzar' el servei de suport en hores lectives dels centres públics mitjançant el conveni entre la conselleria d'Irene Rigau i la Fundació privada patrocinada per Ana Botín 'Empieza por Educar'. Els docents d'aquesta fundació van ser rebutjats en els instituts públics madrilenys a causa de les protestes de la Marea Verda.
Kuwait ha esta notícia aquest dies per un incident que tots els mitjans estrangers no han tingut cap dubte alhora de situar dins el moviment prodemocràtic de l'anomenada "primavera àrab". L'ocupació del Parlament per part d'un grup de manifestants s'ha tendit a descriure com el preludi d'un conflicte civil entre la cúpula del règim i els demòcrates. Però darrera de les protestes s'hi amaguen moltes intencions que responen a l'especificitat i la realitat pròpia i única de Kuwait.
Intereconomía ha engegat una inciativa de suport a la consellera d'Educació de la Comunitat de Madrid, Lucía Figar, davant les protestes que sofreix per part dels professors per les noves mesures que han implantat per al curs escolar 2011-12, que inclou un augment de les hores lectives setmanals i l'acomiadament de més de 5.000 professors interins en dos anys. D'aquesta forma la cadena de televisió pretén solidaritzar-se amb la responsable directa de la educació en Madrid.
Entre fortes mesures de seguretat i la vigilància de furgonetes dels Mossos antiavalots, des de joves a jubilats s'han anat concentrant cap a les 19:00 hores a la Plaça de Catalunya en un ambient reivindicatiu per iniciar la marxa cap al Parlament, a la què el rebuig a les retallades pressupostàries centra gran part de les protestes.
Els alts executius dels grans bancs del món es paguen exorbitants bons anuals com a part d'una classe privilegiada que controla els diners. Però com a mínim a Holanda, els seus sucosos xecs estan sent amenaçats per protestes que fan servir les xarxes socials per organitzar-se massivament. El banc ING, amb base a Holanda, ha patit el primer d'aquests merescuts embats, quan els seus clients han amenaçat de retirar els seus diners si els executius cobren els bons.
És una moció no vinculant, però és la primera resposta del plè del Congrés a les protestes del moviment 15M, i ha sigut aprovada de forma unànime en una lagislatura a la què és molt difícil aconseguir acords entre tots els partits.
Ho ha explicat un dels indignats, Pau Simarro. Les protestes a les portes del Parlament han portat grups de radicals que han agredit alguns polítics, però no tenen res a veure amb el moviment.
Diaris de la premsa internacional com l’Alemany Stern o el diari francès le Parisien es fan ressó del bloqueig d’entrada dels diputats al parlament català i aquestes notícies no ajuden gens a la promoció turística de Catalunya, ni de Barcelona, ni Espanya. Crec que aquesta vegada els indignats s’han equivocat, cal recordar que aquests diputats han estant escollits democràticament pel poble català.
Les municipals de diumenge van portar-nos una pila d'anècdotes electorals, algunes de les quals convé recalcar pel simbolisme que amaguen. És el cas dels sorprenents resultats a dues localitats, una catalana i una basca, on la població ha aprofitat els tripijocs de l'aritmètica per rebutjar la seva classe política....
Guàrdies Civils membres de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) i la Unió d'Oficials (UO), han estat realitzant nombroses paradetes durant les anteriors setmanes per recollir signatures per la il.legalització de la coalició electoral Bildu. Aquest cos militar també ha donat suport públic a la manifestació convocada pel Voces contra el Terrorismo per protestar per la decisió del Tribunal Constitucional de permetre a Bildu presentar-se a les eleccions municipals i forals que es realitzen avui.
Malgrat que la Junta Electoral espanyola va determinar aquest dijous al vespre la prohibició de mantenir les protestes dels 'indignats' durant aquest dissabte -jornada de reflexió- i diumenge -jornada electoral- els acampats han manifestat la seva voluntat de 'resistir pacíficament'[..] aquest divendres al matí han explicat que han demanat a la fiscalia que presenti un recurs d'empara en considerar que se'ls està vulnerant els drets fonamentals de reunió i manifestació ja que, segons defensen, les mobilitzacions no tenen un caràcter partidista.