(CiE)L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució el passat 24 de gener en que “pren nota amb preocupació d’informacions recents sobre pressions polítiques sobre les emissores de servei públic a Hongria, Itàlia, Romania, Sèrbia, Espanya i Ucraïna”. La iniciativa partia d’un informe titulat “L’estat de la llibertat de premsa a Europa”, redactat pel parlamentari suec Matts Johansson, del Partit Popular Europeu...
(CiE)Avui s’inicia la primera passa del camí que ha de fer possible una nova edició de l’Anuari Mèdia.cat 2013 amb el llançament de la campanya de finançament popular a través del portal Verkami. Amb aquest sistema qualsevol persona interessada en ajudar a la potenciació d’un periodisme rigorós, crític, molest i realitzat des d’una òptica pròpia dels Països Catalans podrà fer-ho amb quantitats molt diferents i a canvi d’una sèrie recompenses.
Ha trigat tres setmanes però finalment ha quedat oficialment acreditat que l'informe policial sobre els suposats comptes bancaris a Suïssa d'Artur Mas i altres dirigents de CiU, publicat pel diari El Mundo, és fals. El comissari en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia, a la que se li atribuïa el document, assegura en un informe elevat al jutge que ni la unitat ni cap dels seus membres han elaborat ningun informe. Aclarit aquest punt, s'obre ara una interessant qüestió: ¿Qui s'ho ha inventat?
El periodista valencià Víctor *Maceda comenta en una entrevista si hi ha pluralisme en els mitjans d'informació de la comunitat valenciana durant el govern del Pàg. A més afirma que la seva publicació, 'El Temps', rep una espècie de boicot per part del govern en ser discriminada. Entre altres coses, també parla sobre els seus inicis en el periodisme i si existeix al *autocensura dels periodistes en grans mitjans.
(CiE)L’anomenada Ruta del balafiament és una iniciativa ciutadana que barreja l’activisme social, el periodisme ciutadà i el turisme alternatiu. El col·lectiu organitza de forma periòdica un autobús amb el que recorre els principals nyaps que han deixat a la ciutat els “anys daurats” de la bombolla immobiliària i els grans esdeveniments.
Em confesso partidari d’allò que es coneix com a periodisme ciutadà, soc fan absolut de les xarxes socials com a concepte –sobretot Twitter- ja que per primera vegada donen a cada emissor i cada receptor la importància que mereixen mesurada per l’interès exacte del que diuen i a més crec que ja tocava que els mitjans de comunicació perdessin el monopoli del discurs. Si és bo per la salut democràtica que hi hagi pluralitat de mitjans, doncs molt millor si aquesta encara és més gran.
El dijous 28 de juny, el Grup de Periodistes Ramon Barnils –entitat editora de Mèdia.cat- celebrava la seva assemblea anual i aprofitava per presentar alguns dels seus projectes de cara al curs vinent, molts d’ells relacionats amb Mèdia.cat. Aquest projecte s’ha convertit, en paraules del president del Grup, David Bassa, “en la principal eina de externa i un valuós canal de comunicació permanent amb la resta de la professió i la societat civil”.
Però precisament per tot això cal tenir clar que la clau de volta no són els periodistes sinó els propietaris si el que es vol és un periodisme diferent sense exigir martiri etern i absurd als periodistes. “És la propietat, estúpid!” que es diria en l’enèsima versió de la frase d’aquell.
(CiE)El primer exili d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner, no va ser el 1939, sinó tres anys abans, a finals de l’estiu de 1936, quan marxa a París per evitar ser encalçat per un escamot de la FAI.
Dos periodistes de la revista "Cafè amb llet" expliquen com La Caixa ha amenaçat mitjans de comunicació si informen del que està passant a la seva seu de l'Avinguda Diagonal, i demostren com en el seu cas les amenaces s'han complert.
Que la crisi econòmica –sumada a altres causes pròpies del sector- s’estan acarnissant especialment amb el món de la comunicació no és cap novetat. Tampoc ho són els milers d’acomiadaments, les rebaixes salarials i pèrdua de drets laborals i les desenes de mitjans tancats des de 2008, en una tendència que sembla que, enlloc d’aturar-se, va a més.
(CiE)Mònica Terribas és l’únic alt càrrec de l’època del tripartit que continua al seu lloc gairebé un any i mig després de la victòria de CiU. La forma quasi irreprotxable com ha dut a terme la seva tasca –mantenint TV3 al capdavant de l’audiència tot i la multiplicació de canals i les retallades pressupostàries-, el seu suport entre la plantilla i el món del periodisme en general i, potser, el fet que no és gaire estètic que el primer acte d’un govern sigui canviar el director de la televisió han permès la seva continuïtat, fins ara.
Fa quatre dies, un reconegut diari va acomiadar un company periodista perquè cobrava “massa”. El seu pecat? Treballar de sol a sol, de dilluns a diumenge, amb nòmina de 1.100 euros mensuals nets… i 14 pagues! Al seu lloc, van contractar una periodista que havia de fer la mateixa tasca pel mòdic preu de 600 euros. Abans d’ahir ja va plegar, i avui ha entrat una nova companya, amb unes condicions igual d’excel·lents.
Em temo que hi ha una idea força arrelada en el nostre imaginari col·lectiu segons la qual, per analitzar el món amb propietat, s’ha de filtrar la informació pel sedàs d’un estranger. Als debats dels mitjans catalans s'hi conviden periodistes que editen llibres i escriuen blocs en castellà dirigits a tota la comunitat castellanoparlant. Posats a convidar...
El periodisme s'ha d'emancipar de les empreses que durant dècades l'han fet servir com a mercaderia de benefici fàcil i com a eina d'influència i poder.
De vegades, els mitjans de comunicació compren i difonen la història del Pròxim Orient que els sembla més lògica i que dóna una millor resposta als seus desitjos. Però allò que sembla evident no es correspon sempre amb la realitat. Ni allò que els agradaria que passés al món islàmic, és el que hi passa. Sobretot quan la suposada evidència, la notícia, és una història concebuda per importants cercles de poder sotmesos a foscos interessos, que coneixen bé la mentalitat occidental i saben què han de dir i quines fibres han de tocar per...
L’èxit de la iniciativa –i quan encara queden 39 dies de campanya a Verkami per a recollir més fons- ha provocat que els responsables de l’Anuari Mèdia.cat es plantegin nous reptes. Segons han explicat els seus coordinadors, Roger Palà i Sergi Picazo, la idea és ampliar el projecte a mesura que es vagin aconseguint més fons. Aquestes seran les fases:...
La mort ahir a Manresa del jove detingut un dia abans pels Mossos d’Esquadra ha estat àmpliament difosa a la majoria de mitjans amb una homogeneïtat preocupant. Ja la primera notícia de la detenció de l’home el 31 de desembre va ser bàsicament la reproducció de teletips d’agència.
Pregunta: hi ha algun diari capaç de publicar un article d’opinió de rèplica a un altre article d’opinió que ell mateix s’ha negat a publicar uns dies abans? Resposta: Sí, La Vanguardia, el diari que imparteix sovint lliçons de periodisme i que, en aquest cas, se’n va saltar una de les normes més elementals.
Txell Costa és una periodista maresmenca que fa uns dies va decidir penjar a la xarxa una iniciativa innovadora: un mapa participatiu dels mitjans de comunicació catalans en perill. Des ...