Resposta de Pirates de Catalunya a l’article d’opinió “El Partit Pirata” d’Empar Moliner publicat al diari Ara el 27 de gener del 2012.
Dades recents de d'IDESCAT posen de relleu la pèrdua de parlants del català. Lligat a aquest fenomen s'ha de considerar l'erosió en tots els àmbits de la llengua, des del fonològic fins al lèxic.
Llegeixo una entrevista a l’AVUI d’abans-d’ahir, amb Ignasi Guardans. Explicava quines impressions li provocava el seu substitut, Ramon Tremosa. Deia: “Sembla una aposta molt arriscada fer el mateix discurs que fa ERC, buscar l’electorat independentista i deixar fora els que també som nacionalistes però que potser no defensem la independència per demà". Va així, això. L’admirat Guardans forma–o formava– part d’un partit que és nacionalista, però que, això sí, no vol la independència. Si més no, no la vol “per demà”.
Empar Moliner: "Ara és possible reviure tota l’esplendor de l’antiga Tessàlia sense sortir de Catalunya. Només hem de fer un passeig per Barcelona. A Barcelona, ara, també hi tenim éssers mitològics. Éssers formats per dues meitats de natures diferents. Concretament, són meitat vehicle i meitat persona (persona sostenible). Es tracta dels ciclistes. Ells són els nous centaures. La part de dalt és la humana (sostenible) i la part de baix és la bicicleta. D’aquesta manera poden adoptar indistintament ambdós comportaments."
Article de l'Empar Moliner. "En privat és una altra cosa, però en públic, si bé mai no es faria burla dels grassos, sí que se’n fa dels prims. A la televisió, fer burla de la prima, de la que sospitem que fa règim, està ben vist. Parlar de models lànguides, anorèxiques, que no deuen menjar, queda bé. Amb els estrangers passa igual. Hi ha immigrants i hi ha guiris. Dels immigrants no se’n fa burla en públic, però dels guiris sí."
Article d'Empar Moliner sobre la llei del tabac. "... el que més ajudaria els restauradors a lluitar contra la crisi fóra que el govern no es mostrés massa primmirat amb els contractes dels cambrers. Assegurar els cambrers és molt car. En canvi, tenir-los il·legals i en règim de semiesclavatge et fa encarar la crisi d’una altra manera. I, això sí, mentre serveixen taules, que fumin tant com vulguin."
Article d'Empar Moliner sobre la publicació en català de l'assaig "Com parlar dels llibres que no s’han llegit", de l’escriptor francès Pierre Bayard. "Aquí, ser ignorant és fins i tot graciós. [...] Em pregunto en quina “societat” pots “quedar bé” fent veure que has llegit un llibre. En les literàries que freqüento, veig que, segons com, els que parlen de llibres són tractats de friquis".
El Mundo ha denunciat repetidament la "discriminació" que es fa amb la "resta de connacionals" quan visiten Catalunya i es troben etiquetes i informacions en català. L'Empar Moliner els respon amb un excel·lent article.