Per això s'ha iniciat una campanya a la xarxa que sota l'etiqueta #sobrencadires convida a reflexionar sobre els causants de la pobresa. Segons afirma la gravació, "sobren capitalistes i sobra la violència que els empara. No falten cadires. La pobresa és intrínseca al capitalisme i a la seva acumulació. La caritat potser neteja les consciències d'alguns. Però no ajuda, humilia. Aquesta falsa solidaritat tan sols perpetua les desigualtats".
La persona detinguda durant el desallotjament de l’acampada davant la seu de La Caixa, veí del barri de Sant Antoni, ha estat retinguda durant una hora després de firmar l’acta de llibertat i, en arribar a casa seva, s’ha trobat el pany rebentat i el pis regirat.Les sospites de que havien entrat al pis on vivia les ha confirmat quan ha arribat a la porta: l’ha trobada sense pany, i a l’espai que aquest ocupava anteriorment hi havia una mena de massilla endurida.
Només veu. Tres indignats han demanat pacíficament llegir un manifest coincidint amb l’aniversari del 15-M. Ho han fet amb tota llibertat, durant tres minuts aproximadament, però s’han negat a identificar-se, o a que els féssim fotos. Escolteu quin és el seu missatge, que han repetit a totes les emissores que han visitat.
El cantant porto-riqueny del grup musical Calle 13, René Pérez, vol reunir-se amb tots els mandataris de les repúbliques d'Amèrica Llatina per demanar-los la inclusió de Puerto Rico, sota domini dels EEUU, als esdeveniments oficials del continent.
Falta just una setmana per a que es presenti en societat l’"Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics del 2011" que enguany arriba a la seva segona edició amb molta expectativa. Aquest Anuari recopila en quinze reportatges els que es considera que han estat els quinze temes més silenciats pels grans mitjans durant el 2011. El 3 de maig –dia mundial de la llibertat d’expressió- serà la presentació oficial a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya [...]
Avui 26 d’abril, ocupem la seu del Departament d’Interior i no marxarem fins que no ens rebi el màxim responsable. Estem #enelinteriordeInterior per denunciar: - els plans de reforma del codi penal per extendre la legislació antiterrorista - la pràctica policial repressiva contra els vaguistes del 29M - l’injust i increïble empresonament sense judici de Isma, Dani i Javi, per participar a un piquet estudiantil
Es diu Ismael Benito, i porta empresonat sense imputació, sense judici i en presó preventiva des de la vaga general del 29 de març[..]Volen criminalitzar qualsevol comportament fora d'aquest "establishement" forçat, volen vendre por perquè no discrepis engarjolant el teu veí, volen evitar que et manifestis reformant un codi penal per tornar a anys dictatorials, mantenint a la presó sense proves, impedint la resistència pacífica, criminalitzant la llibertat d'expressió, el dret a reunió...
Les Corts Valencianes han aprovat una resolució que regula entre altres coses el manteniment del decòrum i l'ordre als plens i comissions. El títol tercer prohibeix, sota advertiment d'expulsió i sanció, la utilització de peces de vestir, cartells, fotografies, pancartes i 'altres elements materials que pogueren resultar al·lusius a algun diputat, institució o terceres persones'....
(CiE)El nou Secretariat de l’ANC es reunirà per primera vegada a l’Església de Sant Francesc el proper dissabte a les 10h. L’espai, on s’hi van celebrar sessions de les Corts Catalanes a l’Edat Mitjana, acollirà la sessió.
El filòsof Josep Maria Terricabras ha fet públic aquest dimecres el seu suport al documental 'Operació Garzón contra l'independentisme català' perquè està molt bé que es posi en evidència el que realment va passar: com la justícia espanyola, i el seu jutge estrella de l'època, van trepitjar els drets humans més elementals, no solament el dret a la llibertat d'expressió i d'associació, sinó a la...
Ara volen contestar a aquest raonament, dient que cada vegada que es fa ús de les bales de goma hi ha algun ferit greu. Per això comencem a pensar que dins del cos antidisturbis hi ha algun agent especialment afeccionat a disparar a la cara, hi ha un caçador d'ulls.
Aquest dijous la majoria de sindicats, tant els catalans com els d’obediència espanyola, van convocar a la Vaga General. Molts catalans i catalanes (i també molts espanyols i espanyoles) vam fer vaga. Jo en vaig fer com a protesta contra un govern d’un estat que no és el meu, que espolia fiscalment el meu país, i que oprimeix els drets dels nostres treballadors amb els seus decrets. Però també en vaig fer contra els piquets d’uns sindicats espanyols que no respecten la llibertat individual de fer vaga o no.
Nul·la reacció política i escassa atenció mediàtica a un atac feixista
CDC ha fet gala altra vegada dels seus eufemismes, de l’estratègia del «tot i que» han parlat de plena sobirania, caminar cap a l’estat propi, sobiranització, plena discrecionalitat sobre el nostre destí com a nació, plenitud nacional, dret a decidir, sobiranisme, camí a la llibertat, transició nacional, assoliment d'un horitzó de llibertat i d'autogovern, marxar d’un port que altrament ens hauria digerit, actuar amb actitud d’independència...
Un agent va acostar un contenidor en flames al cotxe estacionat, segons ha revelat la propietària del vehicle. La propietària del vehicle assegura tenir en la seva possessió un vídeo d’un videoaficionat que demostra que “un mosso va ser qui va acostar el contenidor cremant al cotxe”, ja que el contenidor en flames estava al mig del carrer.
Barcelona ha de ser la ciutat republicana de la igualtat, que pren la persona com a mesura de totes les coses, que s’ocupa de l’educació, l’esport i de la cultura, perquè el coneixement, la formació i la pràctica esportiva amb valors és la base de la nostra llibertat.
Els encausats en l'anomenada Operació Garzón, detinguts i torturats el 1992, han fet públic el seu suport al documental Operació Garzón contra l’independentisme català que impulsa Llibertat.cat.
Han decidit fer servir només el castellà perquè "com que a Interior li fa mal la llengua, doncs anem a per la llengua"
El sistema, contradient els seus mateixos fonaments, avança vers la seva autodestrucció
Joan Lluís-Lluís té pressa, molta pressa. No per edat, ja que té 48 anys, sinó per necessitat. El seu és un discurs d’estat d’alerta, d’ara o mai, o ho agafem o estem perduts. És un ferm defensor dels Països Catalans, i el seu desig és un país lliure i catalanoparlant, però considera que el tot o res no duu enlloc, perquè “una guerra es guanya batalla per batalla”.