Salvador Sostres en un article a El Mundo titulat Penúltimes traïcions explica el rosari de deslleialtats de Sandro Rosell amb Guardiola, i els interessos ocults de l’actual president i dels seus “amics” del grup Godó. Sostres diu “... Rosell té ja fora del Barça a l'home íntegre que li impedia traficar i podrà, per fi, fitxar a tots els brasilers que vulgui; i igualment La Vanguardia i Mundo Deportivo tindran via lliure per fer els seus negocis amb promocions de samarretes, calçotets i el que convingui fins a tornar a convertir el Barça...
Informe d’Urgència: En aquest breu informe analitzem el tractament que han fet els diaris més llegits als tres territoris dels Països Catalans -La Vanguardia, Levante i Diario de Mallorca- de l’escàndol generat pel viatge del Rei espanyol a Botswana i la comparem amb el silenci que va acompanyar la cacera d’un ós a Rússia el 2006.
Com era d’esperar d’un mitjà seriós, responsable i plural com ara la Vanguardia, avui ens despertaria amb un semàfor vermell al cap d’estat espanyol. Doncs no, el compte de Godó, fidel a la causa monàrquica, ha optat per fer l’estruç i no ha posat cap semàfor vermell al rei per la seva escapada a la caça de l’elefant....
La mort d’Iñigo Cabacas a causa –segons tots els testimonis, encara que la investigació no està tancada- de l’impacte d’una bala de goma disparada per l’Ertzaintza ha estat menystinguda als ...
El primer a fer-ho va ser el director del portal sensacionalista E-notícies, Xavier Rius, que el proppassat divendres penjava una notícia titulada Tot va començar llavors, on vinculava la violència amb les declaracions d’Imma Mayol, aleshores tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, definint-se “una mica antisistema”. A Pilar Rahola, l’articulista de referència d’Artur Mas, li ha faltat temps per seguir el mateix argumentari i aquest dimecres publica un article a La Vanguardia on torna a assenyalels ecosocialistes com a responsables.
L'editorial de la Vanguardia firmada pel subdirector, Alfredo Abián, no sembla digna del diari que la firma, si no del pitjor dels editorialistes lisèrgics de la Gaceta o Libertad Digital. El contingut és pura demagògia, un contingut que mereig un fiskeig, ja que les fal·làcies i arguments mereixen ser desgranats.
La periodista Pilar Rahola ha convidat a l'imam de Terrassa a fer les maletes i marxar de Catalunya. Rahola, en una carta publicada aquest dissabte a La Vanguardia, afirma que l'imam té el...
Una iniciativa a internet, 29M SinMiedo, está permetent comprovar fins a quin punt les empreses han perfeccionat, fins a fer-la seva, la tècnica sindical dels piquets, però no per a afavorir les vagues, si no justament per a tot el contrari. Es tracta d'una pàgina web que ofereix un formulari perquè els treballadors revelin anònimament les traves que els plantejen els seus patrons per desanimar-los a participar a l'aturada general del proper 29 de març. La llista inclou ja prop de 400 denúncies.
Un dels digitals espanyols de referència qüestiona la credibilitat dels dos principals diaris amb un provocador titular: la rendició davant Rajoy. Diumenge passat, la portada de La Vanguardia i la de El Periódico van deixar clar que la moderació és la bandera de Rajoy. 'Moderat i centrista tornen a les pagines dels diaris líders a Catalunya, sense que el PP hagi canviat cap coma del seu programa polític'. Amb aquestes contundents paraules Periodista Digital desgrana amb fina ironia el canvi de papers dels dos mitjans.
El rotatiu del Grupo Godó obvia la catalanitat de l'artista a la seva edició en castellà · Els mitjans se centren en la seva vessant artística i fan poques referències al seu compromís nacional i social.
Article de Jordi Graupera publicat a La Vanguardia del dissabte 28 de gener del 2012 sobre la dignitat dels catalans com a poble.
Avui que fa vint anys del final de la URSS Rafael Poch, corresponsal durant molts anys de La Vanguardia a Moscou i Vicent Partal conversen sobre el que ha passat des d'aleshores i sobre com la caiguda del comunisme va donar pas a l'actual crisi d'occident.
Pregunta: hi ha algun diari capaç de publicar un article d’opinió de rèplica a un altre article d’opinió que ell mateix s’ha negat a publicar uns dies abans? Resposta: Sí, La Vanguardia, el diari que imparteix sovint lliçons de periodisme i que, en aquest cas, se’n va saltar una de les normes més elementals.
i d’alguna cosa ha fet gala La Vanguardia al llarg de la seva dilatada història és del seu tarannà moderat que, des del diari, s’ha venut com l’exacta impressió del sentiment social majoritari, dominat per l’imaginari del seny català. Però, o bé la capçalera de Godó està canviant o és que ja no queda gaire espai per al català assenyat.
Un informe [pdf] de Mèdia.cat analitza la cobertura de la mort del qui va ser director de l'agència EFE i corresponsal de La Vanguardia i ABC durant el franquisme. En aquest sentit, assenyala la manca de pluralitat sobre el tema a les tertúlies radiofòniques i espais d'opinió de la premsa escrita.
El diari del grup Godó ha obtingut 811.000 lectors de mitjana a Catalunya en la segona onada de l’EGM, 45.000 més que en l’anterior onada, i confirma el lideratge assolit al desembre. Per darrere continua El Periódico amb 688.000 lectors (11.000 menys que en l’anterior onada), i El País, amb 200.000.
Un cas paradigmàtic és la traducció automàtica del nom de grups musicals. De fet, ja s'han produït diversos casos que us hem explicat com per exemple la traducció del grup britànic Oasis per Oasi al Diari de Girona o el xoc de veure els Dijous Paella convertits en Jueves Sartén a La Vanguardia.
El cordó de militants, que havia hagut de rodejar el cotxe de Raimon Obiols per protegir-lo de les ires de les 500 persones que l'esperaven, es va afluixar a conseqüència de les indicacions de Renau, i va donar pas als Mossos d'Esquadra, que van haver de córrer molts metres al costat del cotxe per què aquest no fos colpejat i interceptat. "Mateu-lo, mateu-lo" i "Obiols botifler", van ser, entre d'altres, els epítets llençats, que se subratllaven amb gestos obscens.
En un article a La Vanguardia, Quim Monzó ha carregat contra Josep Anglada i la seva formació, Plataforma per Catalunya. La seva crítica neix arran de les fotografies que circulen per la xarxa en què es veuen persones immigrants encartellant propaganda electoral del partit xenòfob.
Les bondats de llegir La Vanguardia en català són moltes, la satisfacció de veure finalment els escriptors catalans alliberats d'haver d'escriure en espanyol és immensa, però res no justifica una ensarronada de mal gust.