Els partidaris de la secessió unilateral tenen aquests dies un bon exemple a favor seu: els estats matriu acaben donant el braç a tòrcer. Si més no, aquesta és la impressió que fan les negociacions Pristina-Belgrad, que aquests dies han arribat a la cinquena ronda.
El Govern també ha acordat que Andorra reconegui la República de Kosovo com a estat independent. Prèviament a aquesta decisió, l`executiu s`ha posat en contacte amb Espanya i França per anunciar-los el seu posicionament i evitar un conflicte. I és que els estats veïns mantenen parers contraposats, pel que fa a aquesta qüestió.
En la seva compareixença a Brussel·les, Jiménez ha volgut deixar clar que 'amb Kosovo hi ha una diferència notable, i és que la de Kosovo va ser una declaració unilateral d'independència, i per això Espanya manté la reserva de reconèixer-la', ha dit....
El cap de govern d'Andorra, Jaume Bartumeu, s’ha compromès a reconèixer la independència de Kosovë 'en els propers mesos' durant la reunió bilateral que va fer dijous passat amb el primer ministre kosovar, Hashim Thaçi.
A la llum de tres textos destacats, el principi d'integritat territorial no es pot invocar per impedir una independència · Les declaracions unilaterals són il·legals si es fan en un context violent
Afirma que no hi ha cap argument en les lleis internacionals que prohibeixi la independència d'un país
Els darrers esdeveniments al nord de l’exprovíncia sèrbia de Kosovo han obligat al Parlament europeu a moure peça i comprometre’s amb el nou Estat. El Parlament encara no s’havia pronunciat sobre el reconeixement internacional del nou Estat. Vint-i-dos països membres ja l’han reconegut però encara n’hi ha cinc que no ho han fet: Espanya, Xipre, Eslovàquia, Grècia i Romania. Curiosament, són els estats membres que compten amb minories nacionals dins del seu propi territori.
El Tribunal Internacional de Justícia discutirà durant deu dies la legalitat de la declaració unilateral d'independència del nou Estat.
Aquest mapa mostra els països que l'han reconegut com a un estat lliure i sobirà i aquells que hi estan en contra.
Les versions anglesa, francesa i portuguesa de la notícia que ofereix el consorci de televisions estatals europees sobre la visita sorpresa de la ministra Chacón ahir a l'OTAN explica que l'Estat té problemes amb el nacionalisme basc i català. La versió espanyola suprimeix el paràgraf.
Les versions anglesa, francesa i portuguesa de la notícia que ofereix el consorci de televisions estatals europees sobre la visita sorpresa de la ministra Chacón ahir a l'OTAN explica que l'Estat té problemes amb el nacionalisme basc i català. La versió espanyola suprimeix el paràgraf
"L’Espagne voit, quant à elle, sa souveraineté contestée au pays Basque et en Catalogne”. Així explicava la televisió pública francesa (France 2) als seus espectadors la raó per la qual la ministra Carme Chacón havia anunciat la retirada unilateral de les tropes espanyoles de la República de Kosovo, sense avís previ i al marge de l’opinió de la resta del món occidental.
El doctor en dret i professor de la Universitat Pompeu Fabra Hèctor López Bofill acaba de publicar Nous Estats i principi democràtic (Angle editorial). En l’obra, guardonada amb el premi Idees d’assaig breu, reflexiona sobre la forma de construir estats en l’era democràtica. Així mateix, tracta els “precedents” de Montenegro i Kosovo i augura que en algun moment, hi haurà un procés de construcció d’estat a l’Europa occidental.
La cambra europea ha fet la petició a través d'una resolució no vinculant. Des que Kosovo va declarar la seva independència de Sèrbia, 54 països li han donat suport, 22 dels quals són europeus. Però Espanya "respecta" per damunt de tot la "integritat territorial" dels estats.
Espanya viu ancorada al segle XVII, i per molts telèfons mòbils i jets privats que gastin els seus polítics, la seva concepció de l'Estat és jacobina i centralitzada. Aquesta idea profundament retrògrada de les fronteres i els Estats va fer que els espanyols s'estavellessin contra la realitat amb la independència de Kosovo, declarada pacíficament des de les autoritats kosovars i que va ser acceptada per la majoria d'Estats del món. Bé, acceptada per la gran majoria d'Estats menys Sèrbia, Espanya i mitja dotzena de 'democràcies exemplars' més.
Espanya viu ancorada al segle XVII amb la seva concepció de l'Estat és jacobina i centralitzada. Aquesta idea profundament retrògrada de les fronteres i els Estats va fer que els espanyols s'estavellessin contra la realitat amb la independència de Kosovo, declarada pacíficament des de les autoritats kosovars. Els diplomàtics espanyols, avalats per Solana, pretenen que Kosovo aprovi un pla de 6 punts que legitimaria unes institucions paral·leles creades per Sèrbia que donarien una autonomia controlada pels serbis a una tercera part de Kosovo.
El nou president de Sèrbia, Boris Tadic, s'ha referit per primer cop a la possible 'partició' de Kosovo per a solucionar el conflicte sorgit des de la independència d'aquesta exregió balcànica. Independència que en cap moment ha reconegut Belgrad.
[CiE] Belgrad va expressar ahir la seva satisfacció després de la trobada dels ministres d’Afers Estrangers serbi, Vuk Jeremic, i espanyol, Miguel Ángel Moratinos, en la qual el segon li va donar «garanties» al primer que no hi haurà canvis en la qüestió del reconeixement de Kosovo. És a dir, que Espanya continuarà, com la mateixa Sèrbia o com Rússia, sense admetre la independència del país de majoria albanesa, cosa que, per contra, han fet la majoria d’estats de la UE.
El 40% dels espanyols consideren que la declaració unilateral d'independència de Kosovo és perjudicial per a Espanya perquè incita les reivindicacions secessionistes i, per això, aquest mateix percentatge recolza la decisió del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero de no reconèixer-lo com a país.
Tres països limítrofs amb Sèrbia: Croàcia, Bulgària i Hongria, han anunciat conjuntament el reconeixement del nou estat de Kosovë. Diuen que ho han ponderat minuciosament, que han sospesat les conclusions de la Unió Europea i han conclòs que el reconeixement era inevitable. També demanen a Sèrbia que no trenqui l'amistat que els hi uneix de fa anys. Eslovènia ja va reconèixer Kosovë a principi de març, i Canadà va fer-ho ahir. Per aquests tres estats, la independència kosovesa és conseqüència del fracàs internacional per resoldre el conflicte.