Royal pingdom presenta unes estadístiques curioses sobre el kernel de Linux.
Perfi algu que em dona una solució a aquest problema tan molest.
Després de diversos intents perquè Google fes els canvis necessaris per poder incloure el codi d'Android a la branca principal de Linux, els desenvolupadors han decidit no incloure'l per la deixadesa de Google. El nucli de Linux disposa d'una àrea de treball anomenat "staging" on s'allotja tot el codi que necessita correccions abans de poder incloure en la branca central del nucli. Passat un temps el codi que hi ha al "staging" si no és mantingut, s'elimina, tal com passa amb Android.
Linus Torvalds va enviar ahir a la nit un correu a la llista del nucli Linux anunciant la versió final del nucli 2.6.31. Darrere han passat 6 mesos de desenvolupament (període natural de publicació de cada nou nucli) i un debat que ha estat centrat sobretot en el temps d’arrencada del sistema.Tot i així, però, el nucli 2.6.31 aporta moltes més coses.
El dijous dia 13 es va publicar una vulnerabilitat que afecta al kernel de linux des de la versió 2.4 fins a la 2.6, es a dir, pràcticament el 100% dels Linux que hi ha avui en dia. Aquesta vulnerabilitat permet agafar el control remot de la màquina atacada d’una forma molt senzilla. Només cal executar un programa localment en l’ordinador sense importar el nivell de seguretat.
Opinió del Sr. Torvalds sobre la "polèmica" aportació de codi per millorar la virtualització sobre Hyper V al kernel de Linux per part de Microsoft.
Linux serà el primer sistema operatiu en oferir suport per als dispositius USB 3.0, després d'un treball d'any i mig que li devem una Sarah Sharp, treballadora d'Intel i els hackers del kernel de Linux. Si tot va segons el previst, els usuaris de Linux comptaran amb suport USB 3.0 al voltant de setembre de 2009. Sharp indica que està treballant per assegurar-se que les distribucions més populars, com Ubuntu i Red Hat, incorporen el controlador xHCI.
De totes les millores i canvis d’aquest nucli, sembla que tothom està d’acord en què la estabilització del sistema de fitxers EXT4 i la introducció del Graphics Execution Manager (GEM) són les millores més rellevants (i visibles). Quant a EXT4, és una evolució de EXT3 però sembla que molt més gran que no ho va ser el pas de EXT2 a EXT3 (”simplement” afegiren el journaling). Com diuen al bloc d’Oh, Ext4 modifica certes estructures crítiques del sistema de fitxers, com aquelles destinades a l’emmagatzemament de les dades dels fitxers.
Un estudi de 4 anys de durada dut a terme per 5 investigadors de la Universitat d'Stanford en el qual s'han analitzat les 5,7 milions de línies de codi del nucli ha resolt que Linux és un sistema molt més segur que la major part del programari propietari. L'informe conclou que en el nucli 2.6 de Linux s'han detectat únicament 985 bugs, el que dóna una mitjana de només 0,17 errors per cada 1.000 línies de codi. És una xifra sensiblement inferior a la que es dóna en els programes comercials, que se situa entre 20 i 30 per cada 1.000 línies.
Disponible online o bé en paper (tres versions: 610×457 mm, 812×610 mm i 1200×900 mm)
Com a novetats tenim: suport per a UBIFS (o sistema de fitxers per discs basats en memòria flash), suport de standard de càmeres de vídeo (amb la consequent compatibilitat de la majoria de càmeres del mercat), nous drivers per als xipsets sense fil d'Intel i millora de la facilitat d'hibernació del sistema.
En aquesta web posen cara a cara les noves versions de Fedora i Ubuntu. La principal diferència entre totes dues distribucions és la versió del kernel: Ubuntu 7.10 fa servir el nucli 2.6.22 i Fedora 8 el nucli 2.6.23. Amb totes dues distros s’ha fet servir el controlador NVIDIA 100.14.23. Les proves que s’han fet ha sigut sobre diferents jocs i software. Entreu i mireu els gràfics.
Perquè actualment s'usen sistemes operatius amb nuclis monolítics? En Ricado Gallir intenta explicar els problemes dels micronuclis.