Hi ha motlles de pastissos, espàtules, però també vaporadores per cuinar verdures o peix. Experts com la infermera especialitzada en alimentació Marta Villén, directora de la botiga virtual de Conasi, asseguren que la silicona és estable i inerta, i que “no reacciona quan està en contacte amb els aliments, de manera que resisteix temperatures des de la congelació fins al forn”.
L'explosió, aquest dilluns, d'un forn de la planta nuclear del municipi de Codolet, lligada a la central de Marcoule, al departament del Gard, recorda una sèrie d'incidents, amb gravetat diversa, occorreguts al nord i al sud de la Catalunya del Nord. La deflagració d'aquest dilluns, amb causes sense determinar, ha fet un mort i quatre ferits, segons un balanç de l'Autoritat de Seguretat Nuclear (ASN).
Un forn ha explotat aquest matí als voltants de les 11:45 a la fabrica de processament de residus nuclears de Centraco (on hi ha també la central de Marcoule). Ha mort un home en l'explosió i tres ferits, un d'ells greus. De moment no hi han hagut escapaments radioactius...
Alguns lectors ens heu demanat que parlem també dels estris de cuina, en especial d’aquells que poden ser perjudicials per a la nostra salut. Avui us proposem un repte que té molt a veure amb això: desterrar definitivament l’ús del microones a la cuina. Encara hi ha un intens debat sobre l’efecte de les microones sobre el nostre organisme i sobre com altera les propietats nutricionals i energètiques dels aliments. Mentre duri el debat, la nostra recomanació és continuar escalfant i cuinant amb els sistemes tradicionals: foc, forn, etc.
A les 19.15 h, a Can Borrell, Lliurament de la Capa de Sant Martí a Joan Manel Sala-Bellsolell, com a representant dels Bellsolell dels darrers mil anys i, a continuació, breu ressenya amb el títol "El llinatge Bellsolell de la Torre", a càrrec de Francesc Forn i Salvà.
Em decepciona veure que o es pensen que som burros o volem fer-nos els burros o som burros. A partir del dia 2 de gener, segons la nova llei antitabac que ha acordat el Congrés, estarà terminantment prohibit que presentadors, col·laboradors o convidats de qualsevol mitjà de comunicació apareguin fumant o facin menció de marques de tabac. Cal que ens protegeixin tant? Som tan patèticament estúpids que comprem tabac sabent que mata només perquè un convidat de Buenafuente apareix fumant? Si és així, com deia Groucho Marx, parin el món que jo baixo
Joaquim Forn considera que la nova crisi del Govern de Jordi Hereu el debilita encara més per afrontar els reptes de futur de la ciutat de Barcelona
Fa 23 dies això era xauxa. Ni havia explotat la bombolla immobiliària, ni hi havia 5 milions d’aturats reals, ni cues a Càritas. I, renoi, que feliços vivíem. Fa 23 dies hi havia un model productiu sòlid, de futur i amb brots verds. Però fa 23 dies vam caure del cavall com sant Pau (però nosaltres des del pis 25 i de morros) de tal manera que les administracions competeixen a veure qui anuncia més retallada de sous, de càrrecs o de cotxes oficials.
“El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada a l’humorista Pepe Rubianes per vulnerar el dret a l’honor de l’alcalde de Salamanca, Julián Lanzarote (PP), a qui va qualificar d’“idiota” i de “desgraciat” per la seva postura respecte a la sortida dels papers de l’arxiu de la Guerra Civil”.
Joaquim Forn denuncia que el Govern d’Hereu s’ha preocupat més de la propaganda que de fer un sistema de votació segur i eficient en la consulta de la Diagonal
A Madrit (no ciutat, sinó concepte) s’han emprenyat com unes tenalles amb això del rescat de Grècia. Diuen que, a pesar que el govern de ZP (Zapatero Populista) digui que els cost és zero, als espanyols els sortirà la broma per un ull de la cara. Fent números els surt que cada llar hispana haurà de pagar 586 euros, enfront dels 563 de les Alemanyes. Comparen i s’indignen.
Article d'opinió d'Iu Forn entorn a la vaga de maquinistes de Renfe i sobre la coherència entre la empresa i els seus treballadors vaguistes.
El mateix diari que sovint vomita que els catalans som una colla de nazis, ara ha posat el crit al cel perquè un dirigent del PSC va atribuir-li a Juan Antonio Samaranch el mateix qualificatiu. La petita diferència entre nosaltres i l’il·lustre prohom de l’esport és que a ell li han acompanyat la floreta amb l’adjectiu “oportunista” i, en canvi, a nosaltres es veu que ens adornen tan poquetes virtuts que el diari ara indignat sempre ens deixa en simples nazis.
Iu Forn analitza el suport de Justo Molinero a les consultes sobre la independència. Diu Justo: “Vull que els meus fills puguin decidir el seu futur. Jo sóc una conseqüència del fet que els meus pares no van poder decidir. Van haver de venir a Catalunya fugint de la gana. No demanaré ni el sí, ni el no. Només reivindico que la gent pugui tenir el dret de decidir. No hi ha res més important que això”
Escena viscuda ahir en un Rodalia (o Rodalies, o com carai en diguin als trens ara). Vagó amb tres quarts d’entrada. A pesar que hi ha un grup d’uns 7 o 8 nois d’uns 16 anys amb cara d’estar de viatge d’estudis, hi regna el silenci. De sobte se sent una veu que, en un castellà amb molt accent argentí, ens diu: “Voldria compartir amb vostès un parell de cançons”. El noi, d’uns 35 anys, desenfunda una guitarra i, recolzat a la paret, comença a cantar “Pare, digueu-me què li han fet al riu, que ja no canta. [...] Pare, el riu ja no és el riu...”.
(Avís important: hauria preferit com a títol: Què prefereix, escoltar el so d’una ungla gratant una pissarra mentre li van fotent puntades de peu al paladar –a vostè, no a la pissarra ni a la seva ungla–, o el d’una forquilla d’acer gratant un plat de ceràmica i que les puntades de peu les hi fotin al pílor? Era un títol molt més gràfic, però és que sencer no m’hi cabia. Aclarit aquest punt, començo ja la cosa.)
Ei, que no calia que dimitís. N’hi havia prou amb ser cessat “ipso flauto”, que deia aquell conegut alt càrrec. Però un cop més queda clar que a les files sociates de l’administració municipal del Cap i Casal hi treballen infiltrats que s’han proposat que Xavier Trias sigui el pròxim alcalde (com Joan Boada treballa perquè Artur Mas sigui president de la Generalitat amb majoria absoluta).
Un amic que anomenarem Quim va enviar-me ahir el següent correu: “¿No és una mica pesat tot això de la nevada? Tanta informació als mitjans, amb moments d’histerisme, tantes opinions i tantes hores a la carretera. Ah, i sobretot: no volem una comissió d’investigació, si us plau!!! Estem farts del famós incendi, que ens deixin tranquils. Hem suportat la sequera, la crisi inexistent, la corrupció, en Millet, en Garzón a Pretòria, etc. Què podem fer per ser mes positius i per no remenar mes la merda.
Riiiing!!!!... Protecció Civil, digui’m... No, jo sóc la senyora de fer feines i estic al capdavant del dispositiu. És que ells (i elles) estan incomunicats (i incomunicades) per la nevada... Sí, sí, estem en contacte permanent. De fet el director general m’han trucat fa una estona per demanar ajuda... Esclar, com que això és Protecció Civil, sap? I ja li he dit que no puc fer gaire perquè només tinc un cubell i un motxo, però ells m’han dit que sembla mentida la meva actitud i que demanarà la meva dimissió...
M’ho explicava, indignada, una persona que té una estreta (i antiga) relació amb l’Orfeó Català. Sortia aquesta persona d’un conegut (i molt reputat) restaurant de la zona alta de BCN i, en una de les taules, hi va veure el tal Bitllet. El rampell va ser anar-se’n cap a ell i dir-n’hi quatre de fresques (i ben dites), però com que aquesta persona és educada, va limitar-se a mirar-se’l. Imagino, això sí, que la mirada va ser glacial. ¿Sap quina va ser la reacció del lladre confés?: “Mira, no em toquis els collons que estic sopant”.