Aquests dies està tenint molt èxit a les xarxes socials catalanes la cançó "Jenifer" del grup de gent jove "Els Catarres", que explora amb humor els tòpics del catalanisme per explicar la història d'amor "impossible" entre un jove compromès i una "choni" de Castelldefels. La pàgina gallega Sei o que nos Figestes... Nos Últimos 525 Anos" comenta el fet i ho compara amb una cançó d'un grup gallec que també parlava del "xoc de cultures".
Siniestro Total: "El hecho de que solo un tema en gallego pueda ser nominado a los Premios de la Música, entendemos que implica que aquellos grupos que apuestan totalmente por nuestra lengua propia, sean merecedores de tal premio y nosotros no lo somos."
La gran pluralitat de cultures i llengües de l'Estat Espanyol que tant defensa el seu president, José Luis Rodríguez Zapatero, queda desacreditada amb tan sols una ràpida mirada al portal web del palau de La Moncloa. La pàgina permet als internautes la possibilitat de consultar els continguts en els diversos idiomes de l'estat, fet que es pot veure clarament amb una indicació on es dóna la benvinguda en català, gallec i euskera a més a més de castellà.
Porno per normalitzar la llengua, és a dir, amb argument i diàlegs. Això és el que van pensar els ideòlegs de 'O Divino Ferrete', el que serà el primer llargmetratge pornogràfic fet íntegrament en llengua gallega.
Sota el títol 'Hablen español, already', el prestigiós setmanari 'The Economist' publica una entrada en un bloc en què defensa l'ús de les llengües cooficials de l'Estat al Senat espanyol. Després que 'The Guardian' es fes ressò de la possibilitat de parlar en català, basc i gallec a la cambra alta i recollís les crítiques del líder popular, Mariano Rajoy, que va assegurar que 'això no passaria en un país normal', l'article recorda ara que a 'països normals' com Canadà, Nova Zelanda, Bèlgica o Sud-Àfrica també s'utilitzen les diferents llengües
"Malbaratament autonòmic", diu l'ABC, mentre El Mundo denuncia que "Senadors que parlen espanyol al passadís munten una Babel al ple": els diaris que s'editen a Madrid mostren la seva oposició al nou reglament del Senat, que des d'ahir permet parlar-hi en català, gallec i basc. La Razón parla d'"Els pinganillos d'or", i assegura que la traducció costa 12.000 euros per sessió, mentre que l'Avui destaca que "Rajoy no troba de país normal que es parli català al senat".
El lider del PP, Mariano Rajoy, creu que l'ús del català i de les altres llengües oficials de l'Estat espanyol -com el gallec o el basc- al Senat espanyol "no és propi d'un país normal". Segons el cap de llista del PP a les properes eleccions al Congrés, "no té cap sentit" que s'hi puguin usar llengues diferents del castellà, perquè tots els que hi participen "parlen i coneixen aquesta llengua" sense haver d'usar traducció simultània.
La cinquena llengua de Catalunya és el gallec. 36.500 persones declaren aquest idioma com el matern. El col·lectiu de Galícia pensa en una clau pròpia en una jornada electoral com la d'avui.
La xarxa social chuza - chuza.gl - torna avui 'oficialment' després d'haver tancat el 24 de juliol. 'Oficialment', entre cometes, perquè la web de notícies mai va arribar a desaparèixer de tot i funcionava en la direcció provisional chuzar.gl. Problemes tècnics d'última hora van fer que la pàgina no estigués disponible fins avui, i amb alguns errors encara per solucionar. Entre aquestes correccions, la implementació d'una versió del web adaptat al Acord Ortogràfic de la Llengua portuguesa.
Com en els temps del servei militar obligatori, paraules com "insubmissió" o "objecció de consciència" poder retornar a l'actualitat però en aquest cas als centres d'ensenyament, que aquest curs hauran d'aplicar el discutit decret de les llengües de la Xunta del PP.
"Vierios", publicació capdavantera a la xarxa galacio-portuguesa s'ha vist obligada a tancar per problemes financers derivats de la sortida del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) de la Xunta i l'entrada al govern d'Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta després de la victòria per majoria absoluta del Partit Popular a les eleccions de l'1 de març del 2009.
Chuza!, el clon de menéame en gallec reintegracionista, tanca. Traducció google: translate.google.cat/translate?hl=caF
El diari digital gallec Vieiros, present a la xarxa des del llunyà 24 de febrer de 1996, plega vint-i-quatre hores abans de la Diada de Galícia d'enguany. Els problemes financers d'aquesta publicació capdavantera de la xarxa galaico-portuguesa, agreujats per la conjuntura política i econòmica actuals, ha empès els seus impulsors a tancar la porta. Vieiros va néixer, com VilaWeb, com un directori de webs gallegues i, amb el temps, es va consolidar com una referència informativa.
La comissió mixta entre Parlament i Senat espanyol per a la UE rebutja la moció que demanava posar català, gallec i basc al mateix nivell que les llengües oficials. El català, el basc i el gallec seguiran sense ser llengües oficials a les institucions europees. Ahir, la comissió mixta entre el Congrés i el Senat per la Unió Europea (UE) van rebutjar, gràcies als vots en contra del PP i el PSOE, posar aquestes quatre llengües al mateix nivell de les estatals i aconseguir, d'aquesta manera, que siguin oficials a les institucions europees.
Aquest any, per primer cop, l’Agència Tributària posa a la nostra disposició el programa PADRE per a fer la declaració de la renda des d’entorns amb GNU/Linux. De moment només ha sortit la versió 1.00, provisional i només en castellà. El dia 15 ja tindrem la versió 1.01 (definitiva), disponible també en català, gallec i euskera.
És una dada notablement inferior a la d'altres territoris amb llengua pròpia, com el País Basc (45.7% en èuscar) o Galícia (57.32% en gallec). Només el 32,16% del total de llibres que es van publicar durant el 2009 al Principat, el País Valencià i les Illes Balears va ser en català. Aquesta xifra és considerablement inferior a la d'altres zones de l'Estat espanyol amb llengües cooficials com és el cas de Galícia, on els llibres en gallec representen el 57,32% del total.
Aquest article m'ha semblat d'una claredat palesa. Normalment ens queixem que de l'altra part, la castellana, no mai hi ha gent que comprengui la realitat de les llengües minoritzades. En aquest article un castellà parla de la situació del gallec i estic convençut que els catalanoparlants ens hi sentirem plenament identificats.
La campanya de recollida de signatures per presentar la iniciativa legislativa popular (ILP) 'Televisió Sense Fronteres', que reivindica els espais de comunicació català, basc i gallec i que impulsa Acció Cultural del País Valencià, ja n'ha aplegades més de 400.000, del mig milió que calen.
Notícia publicada en català (i gallec) al web anti-colonialista de Galiza, "Se el que ens vàreu fer els darrers 525 anys" sobre l'acció al cinema Comedia el dia 3F. Mentre uns demanaven veurè cinema en català i el full de reclamacions, un altre grupet, sota el nom manllevat de NAACP (National Association for de Advance of the Colonised People) caminava en cercles, elegant i educadament, reclamant igualtat de drets... al cinema. La posta en escena és espectacular!
Tots els grups del Senat a excepció del PSOE i del PP –que està pendent d'afegir-s'hi- han presentat aquest dimarts al Registre de la cambra baixa una proposta de modificació del reglament perquè s'hi pugui utilitzar amb normalitat el català, el basc i el gallec.