Pere Navarro protagonitza un anunci en el laberint del federalisme.
L'ajuntament de Terrassa ha tancat aquesta setmana el carrer Independència a la seva confluència amb Autonomia per unes obres d'urbanisme. Alguns tuitaires s'han fet ressò d'aquesta coincidència, ja que justament l'actual primer secretari del PSC, Pere Navarro, ferm partidari del federalisme, va ser alcalde de Terrassa.
(CiE)Un altre referèndum d'autodeterminació a la vista? Podria ser que el Vènet s'afegís a la llista de Catalunya, Escòcia i, potser, Sardenya, si prospera el camí que el seu Consell Regional va emprendre ahir. La reunió extraordinària dels consellers, que es trobaven per debatre sobre autonomia, federalisme i independència, va atorgar el mandat al president vènet, Luca Zaia (Lliga Vèneta-Lliga Nord), per "iniciar urgentment amb totes les institucions de la UE i de l'ONU relacions institucionals que garanteixin la celebració d'una consulta" ...
Infografia que ve a explicar els diferents passos que cal seguir per a què Catalunya segueixi com ara, es federi amb Espanya o s'independitzi. Finalment es pregunta què és el que sembla més fàcil d'assolir.
Esquema per a ajudar a visualitzar quines majories podrien promoure quins canvis segons les propostes i posicions dels diferents partits.
Si Convergència realment defensa la sobirania i si ICV creu realment en un federalisme (primer cal ser independents per després decidir bilateralment si ens volem federar amb algú) perquè no donen suport al lema de l’ANC i s’uneixen al clam del poble de Catalunya per assolir la plena llibertat nacional?
A Síria s’hi viu una situació de guerra civil. S’acostuma a dir que el país és a les portes d’una guerra. Però la guerra ja ha esclatat. Tot i això, se senten declaracions d’alguns grups contraris al règim de Síria que es neguen a acceptar que el seu país està dividit en dos bàndols. “Com poden dir que hi ha una guerra? Si és l’exèrcit contra tot el poble”, vaig sentir dir a un ciutadà sirià durant una conferència sobre Síria celebrada a Barcelona fa unes setmanes...
El "federalisme fiscal" implica una "major eficiència econòmica" i "podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals", segons el text aprovat.
En el seu XIX Congrés Federal celebrat a Montgat (Maresme), Izquierda Republicana (IR) ha renovat l'executiva, reelegint a Ángel Verdura com a secretari general, i incorpora al seu programa polític diverses qüestions econòmiques, fiscals, mediambientals i la defensa d'un model d'estat basat en el federalisme iberista. EL PRE, partit que representa el projecte d'Izquierda Republicana a Catalunya, va tenir una nombrosa participació al congrés.
PROCÉS · “Dec ser dels únics que el defensen. Va posar sobre la taula el nivell migrat d'autogovern que teníem” sortida · “Hi ha alternatives polítiques: la independentista, el federalisme radical i la confederal”
Catalunya, Flandes i Escòcia volen no només tenir responsabilitat en la gestió de la despesa sinó recaptar impostos com fa el País Basc. Aquesta és la tesi principal que hi ha darrere del seminari sobre federalisme fiscal que l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha organitzat aquest dimarts a la seu a Brussel·les del Parlament Europeu. 'En els últims mesos, he detectat un interès creixent per...
Els regidors, agrupats amb el nom de Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya, reclamen en un manifest que han fet públic el grup propi al congrés i al senat i es mostren partidaris d'un estat català federal o, si persisteix l'hostilitat envers Catalunya, un estat propi en el marc de la UE.
Cada cop que les relacions Catalunya-Espanya es tensen, surten veus que defensen l'alternativa federal com a solució al centralisme i la involució autonòmica. Els resultats coneguts ahir del Baròmetre d'Opinió Política mostren més partidaris de la via federal que de la independència. Cal saber, però, que és més probable una invasió alienígena que una Espanya federal.
Folch parla, en una entrevista, de l’actual situació política a Catalunya i afirma que “ha arribat un moment en què jo me n’he cansat. I la conclusió a què arribes és que Espanya no ens convé. Hauríem pogut estar dins d’Espanya amb un tractament d’igual a igual, amb respecte, però si no, què hi fem?”.
El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, ha participat aquest dimarts en el cicle de conferències organitzat per Reagrupament amb diverses personalitats de la societat i del món acadèmic.
ies d’intens debat polític a Sardenya sobre l’oportunitat o no que l’illa esdevinga un estat independent o un territori amb vincles federals amb la República Italiana. El Consell Regional ha entrat de ple a debatre la reforma de l’Estatut d’autonomia de l’illa, pendent des de fa molts anys. El Govern de Sardenya, encapçalat pel conservador Ugo Cappellacci, defensa que l’illa assumisca més poders, però alguns partits aposten obertament per la independència.
Ferran Requejo diu que Catalunya ha d’anar a la secessió però critica la immaduresa de l’independentisme · «Ens han canviat l’àrbitre, el camp i les regles. I no ens van a favor», diu.
Pasqual Maragall s'ha mostrat partidari que el Parlament convoqui un referèndum en que els catalans decideixin el futur de Catalunya. L'expresident de la Generalitat, que ha participat en els actes de clausura de la Universitat Catalana d'Estiu, creu que la consulta hauria de tenir tres possibilitats: independència, federalisme i autonomisme....
Amb la sentència del Tribunal Constitucional i el conflicte obert per la darrera retallada d'un Estatut que queda reduït i desvirtuat en gran part respecte al que va referendar el poble de Catalunya l'any 2006, s'ha posat de manifest quelcom que des del PRE hem remarcat des que es va iniciar l'aventura de la reforma estatutària, que és impossible avançar cap a un millor autogovern de Catalunya, ni molt menys cap a una organització federal, mentre seguim acceptant la Constitució monàrquica i el sistema actual.
Aquesta sentència marca un abans i un després de l'evolució de l'Estat de les autonomies. En termes generals, d'una banda tanca la porta a un reconeixement de la realitat nacional i diferenciada de Catalunya i, d'altra banda, lamina, erosiona, la quantitat i la qualitat de l'autogovern de la Generalitat, convertint en il·lusòries les expectatives de la seva transformació en un model de federalisme plurinacional. Vist a: tribuna.cat