El relleu de Mubàrak per un president escollit en uns comicis lliures, pot dibuixar diversos escenaris. Els analistes més optimistes asseguren que la transició iniciada l'any passat culminarà amb una democratització del país i un canvi de les velles estructures que perpetuen la corrupció i les desigualtats. Personalment, em temo que la manca d'aire nou a la política egípcia...
“L’Estat espanyol ha de garantir que les persones puguin protestar de forma pacífica, difondre informació i criticar als propis governs respecte a la protecció o promoció dels drets humans”, afegeix el text adreçat al ministre que també exposa que “aprovar lleis que van ser derogades fa 50 anys no significarà més seguretat per als espanyols, ni tan sols per als que no protesten”.
Valoració de les càrregues policials a València
Unión Progreso y Democracia (UPyD) ha registrat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats, en la que demana al Govern Espanyol que imposi per llei les denominacions en castellà de províncies, ciutats, municipis i accidents geogràfics a les comunitats que posseeixen llengua pròpia. Segons UPyD, en molts casos "s'ha eradicat absolutament la denominació oficial dels topònims en espanyol". El que pretén UPyD amb aquesta proposició és que el nom en castellà aparegui junt al topònim en català, gallec o basc.
Jutges per a la Democràcia valora que "en un Estat de Dret les institucions tenen el monopoli de la força legítima", encara que ha indicat que aquesta força "ha d'utilitzar-se de manera proporcionada i en la forma prevista expressament per la llei". "Aquest requisits resulten encara de compliment més obligat quan la força s'exercix contra adolescents, en alguns casos menors de molt curta edat", ha afegit.
El líder del partit de l'esquerra i exministre Alemany de finances, Oskar Lafontaine, ha acusat la cancellera federal Angela Merkel, de portar Europa a la destrucció i a la banca de fer la guerra al poble en la crisi de deute que afecta el vell continent. "Merkel va camir de destruïr Europa, concretament la democràcia a Europa, però també la cohesió social".
Les protestes socials són un element fonamental de qualsevol democràcia, però a Catalunya no ho sabem.
La gent que va al camp xiula perquè amb els xiulits vol expressar sonorament que no estima 'allò' que els representen a la cara.
Els resultats d'una enquesta sobre els joves, feta per la Generalitat, deixa enrere alguns dels tòpics que envolten aquest sector, com que passen de la política. Això és un tòpic sense fonament, segons conclou l'enquesta sobre participació política i ciutadana a Catalunya que ha fet la Direcció General de Joventut. Ara bé, el 95,3% dels joves d'entre 15 i 29 anys consideren que el funcionament de la democràcia necessita canvis.
La coalició Compromís duu a la justícia la negativa del consistori a desposseir el dictador del títol d' 'alcalde honorífic' · Reclama a Rita Barberá que 'aposti per la democràcia i el segle XXI'.
Kuwait ha esta notícia aquest dies per un incident que tots els mitjans estrangers no han tingut cap dubte alhora de situar dins el moviment prodemocràtic de l'anomenada "primavera àrab". L'ocupació del Parlament per part d'un grup de manifestants s'ha tendit a descriure com el preludi d'un conflicte civil entre la cúpula del règim i els demòcrates. Però darrera de les protestes s'hi amaguen moltes intencions que responen a l'especificitat i la realitat pròpia i única de Kuwait.
En una entrevista amb SOMVILAFRANCA.cat, defensa la necessitat d’una reforma fiscal seriosa per tal que paguin més els qui més tenen. També alerta dels interessos dels poders econòmics que hi ha rere les mesures anti-crisi: ‘Fan servir la crisi del deute per dominar la població, rebaixant les condicions de treball i de vida’. Etxezarreta defensa la nacionalització de la banca però va més enllà i aposta per un canvi en la naturalesa del sector públic que condueixi a un altre tipus de democràcia i a un sistema diferent al capitalista.
"Els polítics catalans no poden restar tímids o absents davant de l'ofensiva que s'entreveu per part d'alguns grups mediàtics espanyols".
Una quinzena dels partits extraparlamentaris que han vist rebutjades totes o part de les seves candidatures per a les pròximes eleccions generals a causa de l'exigència d'avals han signat un manifest en què denuncien que aquesta reforma de la Llei Electoral suposa "un cop a la democràcia". Signan el manifest, entre altres, Partit Republicà d'Esquerra, Partido Abre Tus Ojos o Partido Pirata.
(CiE)Aquest divendres es compleixen cinc anys de l'assassinat d'una de les figures més preeminents del periodisme i l'activisme prodrets humans a Rússia: Anna Politkóvskaia. La cara més popular del diari Nóvaia Gazeta va ser abatuda a trets a la porta de casa seva i, un lustre després, la justícia russa no ha estat capaç de fer passes fermes més enllà d'algunes detencions caracteritzades, sobretot, pel poc interès per aclarir la responsabilitat intel·lectual de l'assassinat.
Partim del fet que apostar per l’Open Government actualment no només és una oportunitat d’aprofitar les potencialitats que ens ofereixen les TIC per comunicar-nos amb la ciutadania. Per a la socialdemocràcia, com a defensora del que és públic, és essencial, ja que suposa adequar la administració i la governança a la dinàmica de la nova societat xarxa i en conseqüència de les noves demandes de la ciutadania.
Campanya de reclamació de l’exercici del dret a l’autodeterminació com recull el Pacte Internacional de drets civils i polítics firmat per l’estat espanyol que reconeix el dret a l’autodeterminació (art.1) i la Carta Fundacional de l’ONU 26 de juny de 1945, en l’Article 1.2a de les Nacions Unides (ONU) a la reforma de la Constitució Espanyola via referèndum
Article de reflexió de Jean-Pierre filiu, politòleg expert en Pròxim Orient autor del llibre "Las 9 vidas de Al Qaeda", sobre el declivi del terrorisme islàmic després de les revoltes democràtiques al món àrab i la mort d'Ossama Ben Laden.
La Rahola s'ha despenjat, as usual, amb un article a on critica la decisió de la ministra d'afers exteriors de donar, per reciprocitat, el dret a vot dels immigrants marroquís a les eleccions municipals. I en la justificació del seu article peca del mateix que molts "opinadors" del Sistema, que s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però només consideren democràcia el sistema a on poden guanyar opcions que consideren legítimes. Podriem batejar-ho, si no ho està ja, com a "democràcia tutelada".
Les persones amb risc d'exclusió social exerceixen el seu dret a vot en menor mesura que les que no hi estan i, entre elles, els gitanos són els que registren uns índex més elevats d'abstenció en les eleccions. La Fundació Alternatives ha elaborat l'informe 'Els exclosos també poden votar: abstenció i exclusió social a Espanya' on hi destaca "el greu problema" que suposa per al funcionament de la democràcia que els ciutadans que tenen majors carències materials i socials no votin.