Robert de Niro dóna suport a la causa catalana amb un fals remake de "Cape Fear" coneguda a l'Estat espanyol com "El cabo del miedo" amb...
Un sèrie de diaris catalans, entre ells La Vanguardia*,l'*Avui o El Periódico, han signat una editorial conjunta sota el títol Per la dignitat de Catalunya on es posicionen a favor de l'Estatut i alerten del perill d'una sentència contrària.
Com ja va sent habitual en aquesta historieta del tripartit, cadascú te opinions diferents però els uneix el poder i el cotxe oficial. Exactament com fa setmanes, mesos, anys que esperem una decisió del Tribunal Constitucional Espanyol, el president de la Generalitat José Montilla es queda sol defensant aquests retrògrades que componen un Tribunal que tarda més de dos anys a decidir que ha de retallar de l'estatut català.
l president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha desautoritzat el conseller Joan Saura en aclarir que el govern no està d'acord amb la demanda de la dimissió en bloc dels membres del Tribunal Constitucional espanyol que ha fet Saura avui.
Saura ha fet aquestes manifestacions en un esmorzar informatiu a Madrid tot just quatre dies després que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, demanés un cop més des de l'executiva federal del PSOE que s'acati la sentència del TC sobre l'Estatut per no deslegitimar el Tribunal.
Cal analitzar amb cura quina ha de ser la resposta dels partits polítics catalans, si la sentència del Tribunal Constitucional retalla l'Estatut.
L'expresident català Pasqual Maragall ha opinat que el Tribunal Constitucional "tocarà una coma de l'Estatut només per dir que l'han tocat", encara que ha insistit que en cas que així sigui, el poble català ha de tenir dret a dir en un referèndum si accepta "aquest toc de coma". En la presentació del seu llibre Esperit federal. Escrits polítics a l'Ateneu de Barcelona, Maragall ha afirmat: "tots estarem pendents, fins no se sap quan" de la decisió de recurs.
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès avui a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'educació de Catalunya (LEC) interposat per més de 50 diputats del PP al Congrés.
El grup popular al Congrés presenta recurs d'inconstitucionalitat a instàncies del PP català. Al·lega que discrimina el castellà.
Una avaluació sobre la composició in-constitucional del mateix Tribunal Constitucional. Diversos membres han superat, de molt, el mandat que la Constitució Espanyola els permet.
El govern espanyol està disposat a garantir que el desplegament de l’Estatut tiri endavant, encara que el Tribunal Constitucional (TC) dicti una sentència adversa, segons van assegurar ahir a Catalunya Ràdio fonts de Presidència del gabinet de Zapatero. Si l’alt tribunal retallés el marc d’autogovern, l’executiu central considera que hi ha vies alternatives per continuar desenvolupant-ho. Això no ho troben incompatible amb el fet d’acatar la sentència.
El govern espanyol garanteix màxima col·laboració amb el govern català per desenvolupar a fons el nou Estatut amb independència del que digui la sentència del Tribunal Constitucional. Així ho han confirmat a Catalunya Ràdio fonts de la presidència del govern. Des de la Moncloa asseguren que acataran totalment la sentència però que hi ha vies per garantir que l'Estatut tirarà endavant.
Lluís Maria de Puig adverteix que és "pràcticament impossible" que el tribunal d'Estrasburg "admeti a tràmit" un recurs o que l'Eurocambra "intervingui" per "reprendre" la justícia espanyola.
que surtin els tancs: es legítimo plantearse, en el caso de que las autoridades catalanas proclamasen la independencia de su región y el Estado lo tolerara sin recurrir a los medios de que dispone para impedirlo, si el Ejército podría, dentro de la legalidad constitucional, actuar por sí mismo o bajo otra autoridad diferente de la del Gobierno ya que el artículo 8 dice textualmente: "Las Fuerzas Armadas (...) tienen como misión (...) defender su [la de España] integridad territorial".
RHODRI MORGAN PRIMER MINISTRE DE GAL·LES I PRESIDENT DEL PARTIT LABORISTA GAL·LÈS. Destaca la independència del seu govern i la dels laboristes gal·lesos respecte al Partit Laborista i l'executiu britànics afirmant que cada decisió que prenen no la discuteixen mai amb Londres ni hi demanen permís per a res.
L’espera de la sentència del prestigiós, reputat, ultraràpid i gens partidista Tribunal Constitucional sobre l’Estatut ens ha servit per comprovar (novament) que el nostre país ha de canviar el nom. No li digui Catalunya, digui-li Loctite. És que no estem units, no, estem soldats.
Davant la possible retallada de l'Estatut català mitjançant sentència del Tribunal Constitucional, un parxís amb les diferents posicions: els favorables a la manifestació, els oscil·lants, els catalans i els espanyols contra la manifestació.
Més enllà dels set recursos presentats contra l'Estatut, la carpeta catalana del Tribunal Constitucional (TC) també està formada per altres recursos pendents de resoldre, siguin interposats per l'Estat contra lleis catalanes, o pel Parlament de Catalunya contra lleis estatals. El recurs que porta més temps al TC és el que l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar, va interposar l'any 1999 contra la Llei de suport a les seleccions catalanes. Aquest recurs fa una dècada que espera sentència.
Avui fa tres anys que va entrar en vigor el nou estatut català, que roman pendent d'una decisió del TC que amenaça de retallar-lo encara més
