Hi ha "funcionaris" que s'escaparan a les retallades. Aquests són els rosegadors que serveixen per experimentar als investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que no patiran per perdre el jaç on rauen.
El projecte Femtalent impulsa la 2ª trobada amb el lema "La in-VISIBILITAT del talent femení" que enguany es celebrarà al Biopol’H. El debat versarà en torn a les aportacions de les dones a la ciència i la seva visibilitat en el context social actual, tenint en compte que al llarg de la història les seves contribucions científiques han estat infravalorades.
Diverses associacions científiques, de consumidors i de salut nord-americanes han demandat el govern nord-americà per no haver suspès el tractament amb penicilina i tetraciclines en animals que no corrien risc de perdre la vida.
Sabeu que el vostre ordinador té habitualment entre un 70% i un 95% del seu processador lliure? No creieu que estaria bé poder aprofitar aquesta part de la potència del nostre ordinador perquè fes «alguna cosa de profit»? Doncs el mateix van pensar uns quants científics abans que nosaltres, i van idear un programari per mitjà del qual nosaltres, voluntàriament, podem oferir-los els recursos que no utilitzem per a fer càlculs complicats que permeten trobar nous púlsars, analitzar cadenes de proteïnes o fer estudis epidemiològics que poden...
Si mai alguna reforma ha estat acompanyada d'un bombardeig de propaganda aclaparador, amb una total manca de debat real i mínimament honest, ha estat la de les pensions. Mitjans de comunicació, des de les editorials fins a les tant ideològiques i poc científiques pàgines d'economia, passant pels lloros tertulians que es limiten a repetir el que saben que agrada als seus patrons, tots han difós a tort i a dret l'argumentari bàsic de l'envelliment de la població i la inevitabilitat de la retallada d'aquest dret històric.
El ritme de creixement de la producció de Catalunya és sostingut i s'incrementa en tot el període, tant respecte a Espanya com respecte al món. Al final de cada període, gairebé un de cada tres treballs que es publiquen a Espanya, es fa en institucions de recerca establertes a Catalunya.
Els 131 espais naturals de més valor ecològic de la Costa Brava aporten 594 milions d'euros anuals en concepte de "serveis ecològics de la biodiversitat". Aquesta és la principal conclusió d'un treball elaborat pel Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en el que han col.laborat la Universitat Politècnica (UPC), Universitat de Girona (UdG) i Esade.
Avui, 23 de febrer 2010, en el Centre Cultural "Les Corts" (c/ Dolors Masferrer, 33, Barcelona), s'inaugura l'exposició 16 Científiques catalanes, que presenta el perfil de 16 investigadores catalanes o que treballen a Catalunya. La finalitat de l'exposició és apropar a la ciutadania la figura de les científiques i tecnòlogues i mostrar-ne tant el seu vessant professional com alguns detalls personals. Per combatre el tòpic que la ciència --especialment les branques considerades més "dures"-- és cosa d'homes.
Un riu 1.000 vegades més cabalós que l'actual Amazones va omplir en només dos anys la conca del Mediterrani a través de l'estret de Gibraltar. En els moments culminants d'aquesta megainundació, el nivell del mar davant la costa catalana pujava a un ritme de 10 metres al dia. El mite del diluvi universal es queda curt en comparació amb les dades científiques que donen a conèixer avui un equip d'investigadors catalans i francesos sobre la "catastròfica inundació del Mediterrani" registrada després de la crisi salina del messinià.
Teresa Forcades, doctora en salut pública, fa una reflexió sobre la història de la grip A, aportant dades científiques i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema. Explica les conseqüències de la delcaració de pandèmia, les implicacions polítiques que en deriven i fa una proposta per a mantenir la calma, així com un crit urgent per a activar els mecanismes legals i de participació ciutadana en relació amb aquest tema.
L’oncòleg infantil de l’Hospital de la Universitari de València, Josep Ferris, va assegurar en una xerrada celebrada dissabte que “hi ha evidències científiques que indiquen que les substàncies contaminants provinents d’abocaments incontrolats suposen una afectació per a la salut de les persones”. L'acte en què va participar el doctor valencià estava convocat per la Plataforma Cerdanyola sense abocadors per informar sobre els perills dels abocadors tòxics localitzats en aquesta població del Vallès.
L'aire de Barcelona conté diverses drogues en suspensió, i entre elles destaca la cocaïna, segons un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en el que s'ha amidat la qualitat de l'aire de dues estacions convencionals de control i vigilància d'aquestes ciutats. L'estudi ha detectat en l'aire d'aquestes dues ciutats fins a 17 compostos pertanyents a cinc classes de drogues: cocaïna, anfetamines, apiacis, cannabinoides i àcid lisèrgic.
Vicent J. Martínez (València, 1962) és el director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Els seus treballs de recerca han aparegut en diverses publicacions científiques, entre elles la prestigiosa revista Science. Lluny del que pot semblar, Martínez no és un científic reclòs al seu laboratori, sinó que combina la investigació astronòmica amb un important treball de divulgació científica per a popularitzar les seues troballes.
Aprofitant l’anterior post de l’Eloi sobre el segon butlletí anual de indicadors climàtics de casa nostra, us vull tornar a parlar del número 350 i de l’iniciativa que hi ha darrera aquest número. Ara farà justament vuit mesos que us vaig escriure un post sobre tot això. Ja sabeu que segons les dades científiques és necessari reduir la quantitat de diòxid de carboni de l'atmosfera almenys a 350 parts per milió. És per això que l’any passat va sorgir una original i energètica campanya ecologista contra l'escalfament global.
Un estudi realitzat per la Universitat de Granada ha proporcionat un rànquing de les 48 universitats públiques espanyoles, en el que la Universitat de Girona hi apareix com la sisena millor en projectes de recerca i desenvolupament i la novena en publicacions científiques. L'estudi 'Ránking de 2008 en productividad en investigación de las universidades públicas españolas' fa servir diversos indicadors com les publicacions científiques, les tesis doctorals, els doctorats amb menció de qualitat, els trams de recerca del professorat...
La Setmana de la Ciència és una iniciativa europea pensada per a acostar la recerca a la gent i per a incentivar les vocacions científiques. A Catalunya ho organitza la Fundació Catalana per la Recerca i durarà del 14 al 23 de novembre. Enguany el fil conductor serà el planeta Terra i la sostenibilitat, perquè el 2008 és l’Any Internacional del Planeta Terra. S'han programat més de tres-centes activitats per a tota mena de públics, i es tornaran a fer els itineraris de ciència de Barcelona, que tant d'èxit han tingut aquests últims anys.
El ministre de Sanitat, Bernat Soria, assegura que les autoritats catalanes i algunes societats mèdiques li han demanat que la norma sigui "més restrictiva". El ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, ha assenyalat aquest dijous que determinades societats científiques, sectors socials i "alguna comunitat autònoma", entre les quals hi ha Catalunya, han demanat que la llei antitabac sigui "més restrictiva". Davant d'aquestes demandes ha assegurat que el ministeri està "en un període de reflexió".
Entrevista a en Richard Roberts, premi Nobel de Medicina 1993, en la que defensa l'accés lliure i de franc a les publicacions d'investigacions científiques i critica el lobby farmacèutic pel seu afany en cercar el negoci i no la curació de malalties.
[CiE] "Els astrònoms del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han descobert el planeta de fora del sistema solar més semblant a la Terra. És a trenta anys llum del nostre planeta, dins la constel·lació de Leo, és rocós i té una massa cinc vegades superior a la de la Terra. El planeta, que s'anomena GJ436c, és el més petit trobat mai fora del sistema solar."
[c&p]La setmana vinent, el CCCB organitza NOW, trobades en el present continu. Es presenta com una "reflexió sobre el present a partir de les transformacions científiques, tecnològiques, artístiques, socials i espirituals que tenen lloc al principi del segle XXI". Entre les activitats organitzades hi ha una xerrada de Richard Stallman amb el títol: "Software lliure: l'hora dels drets humans" el dissabte 5 d'abril a les 19.00 hores... Vist a: caballe.cat/wp/2008/03/30/richard-stallman-al-cccb/