El desenvolupament sostenible és cosa de tots: dels governs, de les administracions, les grans empreses, els científics o els especialistes, que tenen molt a fer-hi i molt a dir-hi. Però també del conjunt de la societat, de tots i cadascun de nosaltres, bé associats en entitats, bé com a individus.
Els polítics que durant les últimes setmanes s'han queixat per què no podien arribar a final de mes amb sous de 5000 o de 3000 euros potser haurien de saber què cobren els científics novells més destacats de Catalunya. Segons la convocatòria feta pública aquesta setmana per la Generalitat, els 250 científics que aconsegueixin un contracte per personal investigador novell cobraran la magnífica xifra de 14.400 euros bruts anuals.
No es tracta ni d’esperanto ni tampoc d’esperantologia. La Universitat empra la Llengua Internacional, però l’empra per aprendre i estudiar només temes científics i de coneixement com ho fan les universitats de tot el món. A la Universitat d’Esperanto, s’aprèn història, filosofia, ciència, etcètera, MITJANÇANT l’esperanto.
Científics i desenvolupadors de l'Hospital Sant Pau de Barcelona treballen en la creació d'un cor virtual que ajudarà als cardiòlegs a personalitzar el conèixement de l'efecte dels tractaments i a conèixer millor el cor humà.
Una situació que es dona cada 150 anys fa que els científics de la NASA es plantegin el futur de l'illa.
Una vintena de científics americans i europeus adverteixen que en poc més d'una dècada la Terra podria patir un col·lapse irreversible. Entre les causes principals, destaquen el brutal creixement de la població, la destrucció dels ecosistemes naturals i el canvi climàtic.
De fet, nosaltres tenim actualment una patent sol·licitada per tres empreses per a llicenciar-la, totes estrangeres. Al final ens trobem amb que tot el treball desenvolupat per científics espanyols acaba en mans d'uns altres. És com si ficàrem els diners en un sac i ens ho portem a un altre lloc. Espanya ha d'apostar pel desenvolupament de la investigació.
Ja fa temps que sentim per diferents vies comentaris sobre els desodorants i el seu efecte en la pell. Sobretot: no han de tenir alumini. Crec que això ens ha quedat ben clar! Però, què té aquest mineral que pot ser tan nociu per a l’organisme? L’alarma va aparèixer fa uns quants anys, quan es va veure en determinats estudis científics que aquest ingredient estava relacionat amb un augment de càncer de mama i de mutació cel·lular.
Entorn de la fruita hi ha moltes teories i mites, alguns de basats en estudis científics i d’altres d’empírics basats en l’experiència i l’observació. Les seves grans virtuts l’han posat de moda. Vitamines, minerals, enzims, fibra i aigua són els seus components principals. Tenen la propietat de refrescar-nos i d’hidratar-nos. I ara ve la pregunta del milió: quan és millor menjar-ne? Després dels àpats o entre àpats? Hem de menjar la mateixa quantitat i tipus de fruita a l’estiu que a l’hivern?
Científics de la Clínica Mayo han creat uns gats fluorescents que tenen un gen que els protegeix davant la infecció del VIH. Els responsables han aconseguit modificar el seu genoma per dotar-los d'aquesta immunitat
Lluny queden els mesos que el Sol va deixar de tenir taques i l'inici del cicle solar 24 s'anava retardant mesos i mesos sense que els científics trobessin una explicació coherent. El nou cicle solar ja fa temps que ha començat i el Sol ja torna a tenir taques, alguna d'elles ben activa!
Científics nord-americans han reconstruït amb detall com un forat negre, situat a una galaxia a 3.800 anys llum, es menja una estrella. Ho han fet a partir de les imatges que va captar al passat mes de març el satèl·lit Swift de la NASA.
Investigadors han descobert un tractament que acaba amb les càries i reconstrueix la dent de forma natural i indolora. Els investigadors han desenvolupat un revolucionari fluid, a base d'un tipus d'un pèptid, que s'aplica en la superfície de les dents per a tractar els primers signes de la càries. En la pràctica, el líquid, en contacte amb la dent, es converteix en un gel que, fixat com una «bastida», atrau el calci i remineralitza la peça dental des de l'interior, de forma natural.
La necessitat ens fa espavilar. Aquesta és en essència la teoria que un científic holandès ha volgut posar en pràctica i comprovar als boscos del Pallars Jussà. El professor Priunboom ha proposat a un grup de joves científics un experiment insòlit: que passin deu dies al bosc, obligats a buscar-se el seu propi menjar i a fer exercici físic per sobreviure....
Per què posem les banyes? Els psicòlegs i els científics adverteixen que el més natural és no limitar-se a una sola parella i que hi ha individus genèticament més predisposats que altres a fer el salt.
La indústria i els reguladors de la UE sabien, des de pel cap baix les dècades dels vuitanta i dels noranta del segle passat, que l’herbicida més venut al món, el Roundup, causa malformacions – però van evitar informar al public. Aquesta és la conclusió del nou informe escrit per un grup de científics i investigadors internacionals
La indústria i els reguladors de la UE sabien, des de pel cap baix les dècades dels vuitanta i dels noranta del segle passat, que l’herbicida més venut al món, el Roundup, causa malformacions – però van evitar informar al public. Aquesta és la conclusió del nou informe escrit per un grup de científics i investigadors internacionals
El professor d’Energia a la UAB i membre del Grup de Científics i Tènics per un Futur no Nuclear, Pep Puig Boix diu que «Seria assenyat pensar en tancar Ascó i Vandellós urgentment»
Filets barats de peix llop del Bàltic, venuts com si fossin de llenguado o bacallà pescat al mar del Nord, són exemples de fraus que es produeixen al sector pesquer. Un informe de la CE fet públic aquesta setmana assenyala com les tecnologies moleculars basades en la genètica, la genòmica, la química i la medicina forense poden aportar respostes quan es tracta de verificar de quina espècie procedeix un determinat producte pesquer? On es va pescar? o si el peix és de platja o de piscifactoria?
Sabeu que el vostre ordinador té habitualment entre un 70% i un 95% del seu processador lliure? No creieu que estaria bé poder aprofitar aquesta part de la potència del nostre ordinador perquè fes «alguna cosa de profit»? Doncs el mateix van pensar uns quants científics abans que nosaltres, i van idear un programari per mitjà del qual nosaltres, voluntàriament, podem oferir-los els recursos que no utilitzem per a fer càlculs complicats que permeten trobar nous púlsars, analitzar cadenes de proteïnes o fer estudis epidemiològics que poden...