Projecte per a donar eines en còmic per a contraargumentar amb comoditat els clixés tòpics del nacionalisme espanyol en contra dels catalans, el català, l'independentisme i el catalanisme en general.
Que ningú s’enganyi o es deixi enganyar i que no busquin en la mala gestió de la companyia caiguda la causa del fracàs. No era fàcil remuntar Spanair. Però menys desbordar la pressió que el govern espanyol ha fet en contra. Algú dirà que el ressort automàtic de senyalar Madrid és el boc expiatori dels fracassos de la catalana tribu. Però amics, els reis d’orient són els pares i els estats serveixen per això: per espantar Qatar Airines des de Brussel·les, per ensorrar els aeroports de Reus i Girona especialitzant Barcelona en baix cost
Article de Jordi Graupera publicat a La Vanguardia del dissabte 28 de gener del 2012 sobre la dignitat dels catalans com a poble.
Sembla que quelcom es mou a Sabadell, per fi. Després de la victòria del PSC de Bustos a les darreres eleccions municipals, la portaveu d'ICV interpel·la a la resta de forces catalanistes d'esquerres, per tal d'establir una aliança que desbanqui del govern al PSC (que té el suport del PP).
Unamuno va passar els primers cinc dies de 1919 a València per assistir a les noces del seu fill major amb una jove valenciana. El aleshores columnista de referència del Mercantil Valencià va aprofitar la seua estada al «Cap i casal» per a impartir una multitudinària conferència contra el soberanisme català i l'ensenyament íntegre en aquesta llengua.
El catalanisme és el sindicat. L’únic. El que lluita contra la injustícia
Aquell abril del 1931 va passar simplement això: vam perdre una gran oportunitat.
Compatriotes de CiU -em dirigeixo només a ells perquè el PSC ja s'ha autoexclòs de la centralitat del catalanisme-: suposo que ara ja heu entès que el negoci amb Espanya té els dies comptats i que la fractura social és una realitat fefaent a causa de la poca liquiditat que tenim, ara que regneu al país ja no us queda més sortida que fer el pas definitiu i cridar a Estats Generals per exercir, abrigallats pel poble, el dret a decidir que tant exclameu.
L'etiqueta és 'trending topic' estatal i el tema més comentat durant el dia a Catalunya. L'origen són les disculpes de Cesc a Twitter després d'haver celebrat la Supercopa amb l'estelada
Carlos Sentís y Anfruns, "l'espion de Franco" com se l'anomenava popularment, la "rata de claveguera" com el va batejar Eugeni Xammar, o el "llepaconys" que li deia Ramon Barnils, ha mort avui als 99 anys a Barcelona. Després d'una vida dedicada, primer, a fer costat al franquisme -va entrar amb les tropes feixistes per la Diagonal el 26 de gener de 1939- i, seguidament, a tractar de continuar fent el seu periodisme a costa dels periodistes represaliats o exiliats com si mai no hagués trencat cap plat, Sentís va aconseguir ser vist...
Aquests dies està tenint molt èxit a les xarxes socials catalanes la cançó "Jenifer" del grup de gent jove "Els Catarres", que explora amb humor els tòpics del catalanisme per explicar la història d'amor "impossible" entre un jove compromès i una "choni" de Castelldefels. La pàgina gallega Sei o que nos Figestes... Nos Últimos 525 Anos" comenta el fet i ho compara amb una cançó d'un grup gallec que també parlava del "xoc de cultures".
De les dues forces fonamentals per a la construcció nacional de Catalunya, CiU i ERC, avui volem aprofundir en la federació nacionalista i els clarobscurs d'aquesta força bàsica del catalanisme polític, de la qual, avui, gran part de les bases, conegudes com “la bona gent”, caminen cap al sobiranisme.
Vargas Llosa, d'origen peruà i resident a Barcelona durant molts anys, s'ha caracteritzat per haver anat desenvolupant una constant animadversió en contra del catalanisme i a favor de les postures més intransigents de Ciutadans i UPyD, fins al punt que el 2007 va rebre el XIII Premio a la Tolerancia i va ser un dels promotors més destacats del Manifiesto por la lengua común, que demanava la supressió de la immersió lingüística.
Considera que Puigcercós hauria d'haver dimitit per la davallada electoral d'Esquerra Josep-Lluís Carod-Rovira ha trencat avui el silenci després de les eleccions del 28 de novembre. Ha admès que ha mantingut contactes amb catalanistes del PSC, com Montserrat Tura, Antoni Castells, Ernest Maragall i Ferran Mascarell, per teixir una candidatura amb vista a les eleccions espanyoles del 2012. 'Vull una plataforma en què els catalanistes d'esquerres poguéssim concórrer junts en una sola alternativa electoral, com el centre-dreta ja fa temps que...
Però el més interessant és comparar aquestes miserables 32 firmes amb les 1.000 que va reunir l’any 2003 l’aleshores candidat Josep Lluís Carod-Rovira. Recorda el lector el manifest “Carod president”, que va recollir el suport entusiasta de gairebé tot l’entorn cultural i mediàtic del catalanisme? llegint textos del 2003 un s’adona del prestigi i les expectatives que va arribar a aixecar Esquerra en Esquerra en aquest país.
Molts dels que vivim la Internat catalana cada dia de forma normal ens sobtem, arribant a emprenyar-nos profundament, quan des del catalanisme sorgeixen iniciatives a Internet que s'obliden del país per complet. Especialment aquells que hem lliutat i esmerçat moltíssimes hores i energies per fer la nostra petita contribució al país. Sovint he dit que si apliquessim el mateix que fan ells a Internet al món presencial, hauríem de comprar diaris en espanyol, mirar només televisions en espanyol i sentir ràdios en espanyol.
Qui ha vist Enciclopèdia Catalana i qui la veu. Un exemple de com el catalanisme tradicional no ha sabut adaptar-se a les noves tecnologies. Fa anys i panys que hi ha molta tecnologia en català, i fa diversos anys que Google té versió en català dels seus productes, fins i tot amb domini .cat.
Creu que no s'ha de menystenir perquè pot posar 'democràticament l'Estat espanyol contra la paret'
Avui es celebra el ple monogràfic per la sentencia del TC sobre l’Estatut sense que hi hagi d'entrada un acord unitari dels partits catalans després de la cimera d'ahir. Una unitat que també defensa Joan Rigol, expresident del Parlament, perquè és “la solució per reformar el nou catalanisme”. Durant l'entrevista Rigol es mostra optimista amb el futur de Catalunya i la seva lluita per defensar el seu "perfil nacional" retallat pel tribunal.
Reflexions sobre alguns dels mites històrics medievals de Catalunya. Conceptes que s'ensenyen i es publiquen sobre la història de Catalunya i que no són fidels a la veritat.