El que és incomprensible és com aquest disseny d'intersecció, que no es fa servir pels propis cotxes pel seu excessiu perill, s'hagi fet servir pels ciclistes. Les solucions per aquest tipus d'encreuament no són gens difícils i només cal fixer-se en les què han plicat a d'altres països com Holanda o Alemanya, on l'experiència els ha portat a refinar el disseny fins a obtenir encreuametns perfectament segurs tant per cotxes com per bibicletes.
Castelldefels es gasta 23.000 Euros en desmuntar un carril bici inaugurat fa just un any. L'excusa de l'alcalde ha estat un suposat col·lapse circulatori inexistent i motius de seguretat en un carril bici segregat i amb una limitació de 30 km/h al carril de cotxes annex.
La bicicleta ha guanyat un cop més la majoria de curses del transport que s'han fet aquests dies arreu de Catalunya en motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible. Algunes de les curses cel·lebrades aquests dies simulaven un tràmit administratiu per la ciutat i calia passar per diversos punts de control, això ha penalitzat el cotxe privat i en molts casos el transport públic. La moto ha estat en molts casos la segona classificada, però amb uns costos per l'usuari i per la societat molt més alts.
[CiE]Ahir per la tarda vaig decidir seguir, a tall documental, algun ciclista barceloni, per veure com es comporta normalment. Segurament formi part d'un projecte general més gran. Aquest n'és el resultat:...
Tot i el triomfalisme de les administracions públiques, les associacions ciclistes i els mitjans de comunicació, la realitat és que la bicicleta a Barcelona està estancada des de fa 3 anys. A més, els percentatges d'ús de la bicicleta a Barcelona són ridículs en comparació amb la majoria de les ciutats del centre i nord d'Europa.
Al vídeo un ciclista rep una multa per no anar pel carril bici. Llavors el ciclista decideix fer cas a la llei i anar pel carril bici, hagi el que hi hagi. A Barcelona tenim exactament el mateix problema.
La contaminació no baixa i l'anticicló d'aquests dies empitjora la situació, però el límit de velocitat de les zones de velocitat variable no baixa per la contaminació, només pel trànsit. Si mireu els índex de contaminació d'estacions com la de l'Eixample, veureu que els últims dies hi han hagut índexs de contaminació alarmants i que es mantenen durant quasi tot els dia, i també a les estacions de mesura dels voltants de Barcelona.
Interessant vídeo que dóna dades sobre la bici a Holanda, on la bici supera als cotxes en hora punta.
Amsterdam és, possiblement, la ciutat del món on es va més en bicicleta. He trobat diverses dades, però es pot dir que entre el 40 i el 60% dels desplaçaments a la ciutat es fan en bicicleta. A Barcelona crec que no arriba ni al 5%.
Sembla que la creació de les super-autopistes ciclistes a Londres ha fet incrementar el nombre de ciclistes en aquestes rutes fins a un 70% en un any. Aquesta dada que s'ha conegut aquests dies i compara els ciclistes en dues super-autopistes a l'octubre de 2010 amb l'octubre de 2009 quan les autopistes no hi eren. Així la dada tampoc és res fora de l'altre món, quan hi ha un carril bici llarg i continuu la gent el fa servir.
Aquest article (La Saboga 13/1/2011) es fa algunes preguntes més sobre les dades que l'Ajuntament de Barcelona va fer públiques dimecres (Bici-Vici 12/1/2011) passat i mostra una gràfica de l'accidentalitat ciclista del període 2003-2009. N'hi ha un descens del 19%.
El nombre d'accidents de bicicletes a Barcelona ha caigut gairebé un 20%, fins a situar-se molt a prop de la xifra de sinistralitat que es registrava abans de l'existència del Bicing, el 2007. Això suposa que hi ha, de mitjana, poc més d'un accident de bici al dia a la capital catalana. La dada, que recull el balanç de sinistralitat que ha fet públic l'Ajuntament, és especialment significativa...
Més de noranta municipis catalans, occitans i andorrans han fet una crida des d'Andorra la Vella perquè es tiri endavant l'eix viari E-9, que ha d'unir Barcelona i Tolosa de Llenguadoc a través de la Cerdanya. A Catalunya, el tram fins a Berga ja té quatre carrils, però entre aquest punt i Tarascon d'Arieja les obres estan molt endarrerides i encara hi ha 114 quilòmetres per fer.
"Quèquicom" explica per què la bicicleta és la màquina perfecta. Consumeix 40 vegades menys que el cotxe i fabricar-la estalvia 100 vegades més energia que l’automòbil. És també el mitjà de transport urbà més ràpid en distàncies inferiors a 8 km. I a més, fer-la servir és saludable.
Anàlisi del què diuen sobre la bicicleta els programes electorals dels principals partits polítics catalans. CiU ni en parla,
Aquest diumenge, 21 de novembre, la parada que muntarem als Jardins d’Elx de la Sagrera serà també el punt de sortida de la 1a Passejada en Bici de Barcelona Decideix. Poseu-vos les gorres, les samarretes i agafeu la bici! L’organització us proporcionarà globus i fullets informatius perquè els pugueu anar repartint al llarg de la passejada.
Un article a Cincodias.com 23/9/2010 analitza el creixement de la bici des del punt de vista econòmic i ho il·lustra amb l'arribada al poder del conservador David Cameron, que en la seva etapa de diputat anava en bici al parlament.
L'últim tram de l'autopista C-32 que faltava per fer al Maresme ja està obert a la circulació. La nova via, amb dos carrils per cada sentit, connecta Palafolls amb l'enllaç de la carretera de Blanes, passant per Tordera. Posteriorment, es preveu connectar en el futur amb el desdoblament de l'N-II, en direcció a Girona, i la carretera d'accés a la Costa Brava per Blanes, Lloret de Mar i Tossa de...
Vídeos sobre l'acte del 2 de maig organitzat per la plataforma Diagonal per a Tothom. Es van simular el transport de 200 persones de 4 maneres diferents: 175 cotxes, 2 autobusos articulats, 1 tramvia senzill i 200 persones a peu, patins i bici. Va quedar clara la necessitat de potenciar el transport públic per la Diagonal, per tal de reduir nivells de contaminació i apropar aquesta avinguda als ciutadans.
I també aprofita per difondre aquelles iniciatives, a vegades petites o poc conegudes, per reduir el consum interioritzant els valors de la sostenibilitat. Per exemple, a Itàlia, els menús escolars es redissenyen amb aliments sans i locals, més carrils per bicicletes o la inclusió dels drets de la Pachamama (Mare Terra) a la nova constitució de l'Equador.