El periodista Jordi Évole ha viatjat a Islàndia per analitzar com es recupera el país de la bancarrota. El programa ha emfatitzat el paper de la banca, que compra el deute del govern després de prestar-li diners
Si es volen motius per fer vaga aquí n'hi ha un més.Han fet un document de Google amb el que es pot consultar el sou de molts càrrecs públics, però també de privats, tals com directors de nous bancs, etc. També es poden aportar dades a través d'un formulari que hi ha a la mateixa web
CCOO publica un estudi sobre els sous dels directius dels bancs i les caixes de l’estat espanyol. També publiquen el resum del dossier. Vist a noguer.blog.cat/2012/02/16/estudi-sous-dels-directius-dels-bancs-i-les/
La Generalitat i municipis com Terrassa i Reus exerceixen de mediadors amb els bancs per evitar que famílies d'estrats socials diversos perdin la llar
Islàndia, que el 2008 va estar a punt de fer fallida, se n'està sortint de la crisi, després de deixar que els seus bancs s'enfonsessin. L'illa-Estat del nord de l'Atlàntic, amb 318.000 habitants, tres anys després del daltabaix econòmic provocat per la mala gestió dels seus bancs s'ha recuperat.
Un dels nous punts calents és el de les subhastes extrajudicials, un procés més ràpid i que es desenvolupa amb un notari en lloc d'un jutge, que estan començant a emprar les entitats.
Últimament tothom sembla molt escandalitzat pels sous, indemnitzacions i plans de pensions dels directius de les caixes catalanes.... Però, a l'hora de la veritat, el cert és que la majoria dels que ...
A través d'un comunicat ha reiterat el què ja va dir al seu dia: que no considera que l'actual sistema judicial estigui legitimat per jutjar-lo. Per què? En la seva opinió,la falta de resposta judicial davant de la desaparició especulativa de bilions d'euros del món financer, la reforma de la constitució espanyola el passat setembre "per beneficiar els bancs", les retallades sanitàries a Catalunya, o l'indult del banquer del Banco Santander, Alfredo Saenz, són motius suficients per desacreditar aquest sistema.
El secretari general de CCOO a Andalusia, Francisco Carboner, ha demanat “que detinguin al governador del Banc d'Espanya” o almenys que presenti la seva dimissió, pels successius escàndols relacionats amb les altes indemnitzacions, pensions vitalícies i sous de
Els últims llocs de la llista l'ocupen els consumidors búlgars que només paguen uns 27 euros l'any en comissións. A l'estat espanyol, malgrat la crisi, les comissions han tingut un creixement espectacular, especialment en una de les targetes més generalitzades, la de dèbit, que han pujat un 42% en els últims tres anys.
L'augment del 8,5% en el preu del cànon de l'aigua vol sanejar la situació financera de l'entitat que gestiona el cicle hídric a Catalunya
Voleu saber el per què d’aquesta crisis? Vegeu el vídeo Españistan. Una creació d’Aleix Saló.
Els alts executius dels grans bancs del món es paguen exorbitants bons anuals com a part d'una classe privilegiada que controla els diners. Però com a mínim a Holanda, els seus sucosos xecs estan sent amenaçats per protestes que fan servir les xarxes socials per organitzar-se massivament. El banc ING, amb base a Holanda, ha patit el primer d'aquests merescuts embats, quan els seus clients han amenaçat de retirar els seus diners si els executius cobren els bons.
El ple ha rebutjat una proposició de llei, presentada pel subgrup de Solidaritat, que proposava la dació en el pagament de les hipoteques i que els propietaris de primeres...
L'Executiu italià de Berlusconi dóna llum verda a una taxa sobre les transaccions financeres i a una altra que afecta les operacions de ‘comerç especulatiu' dels bancs, unes mesures ‘tabú’ a Espanya.
Com a mínim 14 entitats financeres espanyoles, entre les que es troben BBVA, Banco Santander o les caixes unides de la nova Bankia, han aprovat des de gener de 2006 operacions financeres amb 19 de les principals empreses fabricants d'"armes controvertides", com bombes de dispersió, mines antipersona i armes biològiques, químiques i, sobretot, nuclears.
El passat 13 d'abril el Tribunal de Justícia de la UE, a instàncies d'Alemanya i Suècia, dictava una sentència per limitar aquest programa a la compra d'excedents agraris. A la pràctica, això suposa 500 milions d'euros menys en aliments per als més necessitats l'any 2012. Els Bancs d'Aliments, Càrites, Creu Roja i, fins i tot, la pròpia UE, ja cerquen alternatives pel que pot suposar un dur cop a l'ajuda humanitària dins les nostres pròpies fronteres.
Només ha passat un cap de setmana des que Angela Merkel i Nicolas Sarkozy desencallessin l’acord per un segon rescat de Grècia, és a dir, per ampliar l’ajuda financera en volum i en durada temporal, sempre i quan hi participés el sector privat “voluntàriament”. Però dilluns ja es va veure que no seria així de moment, ja que els prestataris europeus i el Fons Monetari Internacional van paralitzar el pagament d’un nou tram del rescat.
En el mes de juny el Ministeri d’Economia , per tercer any consecutiu, ha fet públiques les dades del deute dels ajuntaments , a data 31 de diciembre de 2010. Han publicat el deute anomenat deute viu. Aquest no és tot el que deu un ajuntament, ja que només es refereix al deute dels ajuntaments amb caixes i bancs relatius amb crèdits finançers i d'altres, excloent-se el deute comercial, com per exemple factures pendents de pagament.Sorpren el volum i l’evolució d’aquest deute en els últims 3 anys.Relació de tots els ajuntaments de l'estat.
Em sembla una entrevista molt interessant per a les dones internautes de la xarxa que són emprenedores. Quin és el principal problema que tenen les dones a l'hora de crear la seva empresa?? "Sens dubte, aconseguir un aval bancari. Només el 8% dels préstecs que donen els bancs són per a dones. Per què? Perquè a elles els costa molt aconseguir un aval. No tenen tantes propietats com els homes i, a més, els bancs i les caixes no creuen en els seus projectes".