Ryanair, és coneguda per reduir al màxim els costos d’explotació. Una de les tècniques que fa servir és operar des d’aeroports secundaris, situats a molts quilòmetres de la ciutat on diuen ser. El cas més paradigmàtic és Londres, on s'hi pot arribar des de sis aeroports amb una gran quantitat d'alternatives, horaris i preus.
L’actual President de la Junta d’Andalusia i candidat a la reelecció concedeix una interessant i amena entrevista a la capçalera del Grup Zeta. El Periódico titula: “Andalusia va estalviar mentre altres construïen aeroports sense avions” dedicat suposo a Fabra per Castelló i sobretot al conseller Nadal per Alguaire, més encara quant el titular del diari és la resposta de Griñan a la pregunta feta pel periodista sobre que Mas és va molestar per l’augment del 1,1% del pressupost d’Andalusia mentre Catalunya retallava.
Espanya s’està fent internacionalment coneguda per tenir aeroports sense avions, però aquesta és sens dubte una visió parcial i esbiaixada del país. Ara, gràcies als simpàtics polítics de Cantàbria, també disposa de ports sense vaixells.
(CIE) Els catalans potser hauríem de dir prou a aquesta casta d'avantatgistes i subvencionats que maneguen a plaer l'economia i la política a Catalunya. Es fan dir societat civil i tothom calla que es tracta d'una màfia que apel·la al patriotisme per treure'n profit. Res més.[...]
Que ningú s’enganyi o es deixi enganyar i que no busquin en la mala gestió de la companyia caiguda la causa del fracàs. No era fàcil remuntar Spanair. Però menys desbordar la pressió que el govern espanyol ha fet en contra. Algú dirà que el ressort automàtic de senyalar Madrid és el boc expiatori dels fracassos de la catalana tribu. Però amics, els reis d’orient són els pares i els estats serveixen per això: per espantar Qatar Airines des de Brussel·les, per ensorrar els aeroports de Reus i Girona especialitzant Barcelona en baix cost
Després d'eliminar una línia de tren d'alta velocitat, que va atraure només 16 passatgers al dia, Espanya ha de fer front al desastre econòmic d'un dels seus aeroports Pirineus. El d'Osca, 150 km al sud de Tarbes es manté tot i allotjament a només 15 passatgers al juliol. Davant d'aquesta xifra ridícula, la política espanyola de les obres públiques està sent desafiada a Catalunya.
La navegació aerea de l'estat espanyol és la més cara d'Europa. Els motius, un sous astronòmics dels controladors aeris, un pla d'inversions molt més imperial que funcional, un model centralitzat i integrat...
Deia Joan Sales (1912-1983) que els catalans portem tres-cents anys fent l'imbècil, això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer es deixar de fer l'imbècil.
El president Artur Mas limita el paper del sector públic a vigilar les inequitats del mercat. Segons l'opinió del cap del Govern, només la polícía, les presons i els impostos han d'estar sota el monopoli de l'Administració. Davant d'un auditori d'unes 500 persones del món econòmic, polític i social, Mas va defensar el seu projecte de més protagonisme privat i el fet que, com en el cas dels aeroports, "la gestió és, com a mínim, compartible i, en molts casos, delegable".
L'equilibri és fràgil a l'aeroport de Perpinyà, qua ha aconseguit aturar l'hemorràgia, i s'està cercant noves embranzides. Mentrestant, els aeroports de Girona, Reus i Carcassona, assoleixen xifres millors, mentre que el de Besiers presenta les ambicions.
Un petit resum de les noticies dels aeroports catalans, qüestionant el seu cost i utilitat.
Les comunitats autònomes seran "determinants" en la gestió dels aeroports, i en el cas de Madrid i Barcelona disposaran de llibertat tarifària. Aquest canvi de model en la gestió aeroportuària ha estat possible per l'acord assolit ahir al Congrés dels Diputats pels grups parlamentaris del PSOE, CiU i ERC.
L'aparell, que costa entre 868 i 1.068 euros, incorpora un sensor intern d'infrarojos i utilitza tecnologia pensada per detectar passatgers malalts als aeroports.
Barcelona encapçala la llista d'aeroports de gran capacitat (amb més de 25 milions de viatgers l'any) amb un major increment interanual de passatgers. Així, mentre el Prat va augmentar un 7,9% els seus viatgers al desembre del 2010 en termes interanuals, l'aeroport de Munich ho va fer en un 6,3%, el de Roma en un 5,1% i el d'Amsterdam en un 4,4%, enfront de les caigudes dels londinencs aeroports...
Diariament casi 100.000 avions s'enlairen des de 9000 aeroports diferents.
Isabel-Clara Simó a Vargas-Llosa: (Doncs sàpiga que continuem aspirant a la independència, i ara, gràcies a vostè, ja ho saben a mig món. N'hi devem una.) També parla del centralisme pel que fa als aeroports: si es constipa Madrid, tots els aeroports de l'Estat esternuden, i per això és fàcil convocar una vaga del 80% en poques hores. Llàstima no aconseguís el 4art escó a Barcelona. Tenia moltes ganes de sentir-la al parlament. Potser si en Laporta, deixi arriba a alcalde de Barcelona, l'acabem veien com a diputada, no?
El Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), demana en el darrer informe que el cos dels Mossos d'Esquadra passi a dir-se Policia Nacional de Catalunya o Policia de Catalunya, i que assumeixi totes les competències que li atorga la versió retallada de l'Estatut –investigació de crim organitzat i terrorisme– i, progressivament, es faci càrrec de tota la feina policial que es fa a Catalunya, com el control d'aeroports o la tramitació del DNI, actualment a mans de Guàrdia Civil i Policía Nacional.
La Unión Sindical de Controladors Aeris (*USCA) va qualificar d'"espontània" la protesta que ha obligat a tancar diversos aeroports espanyols i va assegurar que obeïx a l'aprovació pel govern del nou model de gestió aeroportuària. Així mateix, els sindicats CC.OO. i UGT han assegurat que el caos deslligat amb el tancament de pràcticament tot l'espai aeri espanyol es deu a la "irresponsabilitat" del Govern, a l'aprovar la regulació de la jornada laboral dels controladors en vespres del pont de la Constitució. Traducció a #1.
El CEEC ha elaborat aquest document per indicar què pensa sobre 'què cal fer a partir d'ara amb el model policial català', dirigit als comandaments i efectius dels Mossos d'Esquadra. Entre d'altres aspectes, reivindica les competències d'expedició dels DNI, NIE, passaports, control d'armes i explosius, la custòdia de vies de comunicació terrestres, costes, fronteres, ports, aeroports i immigració.....
El que ha passat és una demostració del què és actualment Espanya: un estat econòmicament feble, i per tant totalment dependent de les institucions europees i dels especuladors internacionals. Allò que no ha estat donat a les institucions de Balears, ha estat concedit als mercats. En forma, com no podia ser d’una altra manera, de privatització per eixugar el dèficit públic.