Publica unes estimacions de remuneracions dels càrrecs del consistori i demana 'menys opulència'
Fa pocs dies que corre per la xarxa un comentari anònim signat per un membre de les forces de l'ordre polític de Catalunya, que mostra novament la pasta de la qual estan fets els membres de La Casta. Reprodueixo literalment el contingut del text.
Islàndia, que el 2008 va estar a punt de fer fallida, se n'està sortint de la crisi, després de deixar que els seus bancs s'enfonsessin. L'illa-Estat del nord de l'Atlàntic, amb 318.000 habitants, tres anys després del daltabaix econòmic provocat per la mala gestió dels seus bancs s'ha recuperat.
Algunes AMPA d'IES públics de Sabadell han iniciat aquesta petició a Actuable, per tal d'elevar una carta a la Generalitat de Catalunya exigint l'aturada de les retallades en matèria d'educació.
La cúpula directiva de TMB, formada ni més ni menys que per 300 càrrecs, cobra gairebé 27 milions d'euros l'any, el que suposa el 15% del total de la despesa salarial dels 4000 treballadors de l'empresa. Ara, volen estalviar 56 milions, apujen les tarifes dels transports, acomiaden personal, però els sindicats denuncien que, en estar fora de conveni, els directiusi càrrecs de confiança no veuran mermats els gairebé 88000 euros de mitjana que cobra cadascun. Dietes a part.
El BOE publica que el Govern espanyol aportarà 159 milions d'euros durant el 2012 a l'Església catòlica. La realitat, però, és que les aportacions públiques a la institució religiosa són molt més elevades i alguns col·lectius les xifren en 10.000 milions. Portals com www.laicismo.org ja fa temps que,
La implantació d'una tarja amb xip i fotografia ,oferirà a l'administració seguretat i evitarà frau, de manera que varis usuaris no utilitzin la mateixa tarja.El cost és a càrrec dels usuaris.
Avui que fa vint anys del final de la URSS Rafael Poch, corresponsal durant molts anys de La Vanguardia a Moscou i Vicent Partal conversen sobre el que ha passat des d'aleshores i sobre com la caiguda del comunisme va donar pas a l'actual crisi d'occident.
(CiE) Arcadi Oliveres visita Gavà el proper dijous per oferir una xerrada que, amb el seu títol, ja és prou explícita sobre el que ens hi podem trobar: “El per què de la crisi i com sortir-ne”. L’economista i reconegut activista social explicarà les arrels d’aquesta crisi.
El 14 de desembre es va presentar al Parlament de Catalunya el nou model de contractació pública en TIC per part de la Generalitat de Catalunya. La presentació es consultable a files.zyncro.com/5uKZB_s
El sistema, contradient els seus mateixos fonaments, avança vers la seva autodestrucció
La directora de TVC anuncia que TV3 deixarà d'emetre futbol · Ha comparegut en la comissió parlamentària de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Els treballadors revelen les condicions "tercermundistes" de treball que imposen les ETT - UGT exigeix a la inspecció de treball que actue.
El que cada país europeu li deu a altres països, en un gràfic interactiu especialment brillant. Vist a microsiervos.com/archivo/mundoreal/deuda-europea-paises-grafico.html
Opinió sobre la llei actual de mecenatge i la seua innoperància
Nou logotip de La Caixa, després de revisar el seu estat econòmic.
El periodista Milián Mestre en una entrevista sobre la crisis econòmica. Explica per que ha passat, en quin punt estem i cap a on anem. Per exemple, diu que es conseqüència del triomf del capitalisme.
Algunes propostes dels indignats estan bé, però d’altres crec que podrien arreglar una cosa per espatllar-ne d’altres. Alguns exemples:...
El moviment 15-M no va ser una flor d'un dia. Ha passat amb nota la seva revàlida del 15-O. Està consolidat i s'ha convertit en l'embrió de la protesta contra la voracitat del capitalisme financer. ¿I ara, què? És aviat per saber quins seran els passos d'un moviment assembleari d'escala mundial que té tantes sensibilitats i una repulsa instintiva a erigir-se en portaveu de ningú. Créixer, reflexionar i combinar acció al carrer (evitar desnonaments, ocupacions com la d'ahir a Barcelona...) amb propostes concretes són les idees més repetides.
Els dirigents polítics han de canviar d'actitud i ho han de fer de forma ràpida o el seu fracàs serà potser irrecuperable