www.gnulinux.cat/2011/06/whatif-urbanisme-social-i-participa... Fa poc s’ha publicat l’última versió, encara beta, de Whatif. Es tracta d’un programari que permet la participació de la ciutadania amb el seu entorn, creant un ecosistema viu. Aquest tipus de programari neixen d’una tendència en augment, la de la tecnologia com a eina social, que engloba l’opendata, la participació, la comunicació i el trencament de la, cada cop més fina, capa que separa el món digital del físic
www.gnulinux.cat/2011/06/solucio-al-consum-de-bateria-dels-n... Segons aquesta anotació de Phoronix, el problema es troba en el gestor ASPM (Active-State Power Management) del nucli. Més concretament, el nucli no engega aquest mòdul si la BIOS li diu que no el suporta. Però, en molts casos, l’activació d’aquest mòdul sí seria possible, i en aquest cas el consum de bateria es redueix moltíssim.
www.mozilla.cat/2011/06/25/crida-a-la-col%C2%B7laboracio/ Des del grup de traducció al català fem una crida a la incorporació de nous membres al nostre equip. En concret, ens cal més gent per tal de garantir que els usuaris del Firefox puguin gaudir de més pàgines d’ajuda i tot tipus de documentació de Mozilla en català.
www.softcatala.org/x_jornades_de_programari_lliure (CiE)Les JPL tenen com a principal objectiu la difusió del programari lliure. Es debat com potenciar el seu ús a la societat en general i a la recerca, desenvolupament i docència en particular, així com donar a conèixer les activitats on intervé el programari lliure que actualment es porten a terme a les diverses universitats catalanes i també a altres sectors del país inclosa l'administració.
www.softcatala.org/softcatala_presenta_la_traduccio_al_catal... Softcatalà, conjuntament amb la comunitat de Mozilla, presenta la traducció al català de la nova versió 5 del ben conegut navegador Firefox. Aquesta nova versió, pocs mesos després de la versió 4, és la primera versió estable després de la nova política d'alliberament d'aplicacions de Mozilla.
www.gnulinux.cat/2011/06/firefox-5-ja-es-aqui/ És estrany, ho sabem. Després que el Firefox 4 trigara cosa d’un any, ara resulta que en tres mesos tenim una versió nova del Firefox, la 5. Això és perquè Mozilla ha decidit canvia el cicle de desenvolupament i presentar versions noves més sovint, a l’estil del Chrome. Això permet oferir ràpidament als usuaris les darreres millores incorporades al navegador.
www.gnulinux.cat/2011/06/el-centre-de-programari-de-lubuntu-... Una de les millors coses que ha fet la gent de l’Ubuntu és la creació del «Centre de Programari», un lloc des del qual podem accedir fàcilment a milers d’aplicacions amb descripcions, captures, valoracions i comentaris. L’evolució des d’aquell «Afegeix/Elimina…» al centre actual ha estat realment impressionant quant a funcionalitats, però encara queda un aspecte fonamental per tal que d’arrodonir el cercle: l’aspecte de la interfície.
gil.badall.net/2011/06/09/locu-explica-com-provar-linux/ L’OCU (Organización de Consumidores y Usuarios) ha escrit un tutorial sobre com provar Linux (Ubuntu en aquest cas) a l’ordinador.
www.gnulinux.cat/2011/06/alguna-cosa-gran-esta-a-punt-darribar/ A Phoronix comenten que un gran anunci relacionat amb el programari lliure està a punt de publicar-se després que la setmana passada s’endarrerira unes quantes vegades. A continuació teniu un gràfic que mostra l’impacte real d’aquest canvi que es produirà en els sistemes lliures.
geeks.cat/mobils/ios-android-copiar-inventar-innovar Potser és una mica exagerat el titular, però a iOS 5 s’inclouen moltes de les diferències que existien en quant a funcionalitats entre els dos sistemes operatius. Notificacions a la barra superior, integració (limitada, això sí) de xarxes socials, sincronitzacions sense fils…però quantes d’aquestes característiques haurien de ser indispensables a qualsevol aparell?
www.gnulinux.cat/2011/05/xarrada-que-es-programari-lliure/ Des del col·lectiu Probeta organitzen a la xerrada «(Encara no saps) què és el programari lliure?» GNU, Linux, GPL, programari lliure… són encara paraules que et sonen però no saps ben bé què són? Tens ganes de conèixer la història i filosofia del programari lliure? Vols saber quins són els canvis que et suposaria passar-te a usar GNU/Linux?
lists.debian.org/debian-user-catalan/2011/05/msg00014.html (CiE)LibreOffice per definició no insereix caràcters unicode com sí ho fa la consola o d'altres aplicacions gràfiques. Per aconseguir-lo hem d'instal·lar primer una extensió...
www.microsiervos.com/archivo/tecnologia/android-sale-movil-c... Un projecte per aplicar el sistema operatiu android a la domòtica.
www.gnulinux.cat/2011/06/oracle-dona-lopenoffice-org-al-proj... Oracle ha anunciat que dona l’OpenOffice.org al projecte Apache. En principi hauria de ser una bona notícia, però no està del tot clar que siga així. Algunes fonts comenten que no serà fàcil arribar a un acord de LibreOffice amb la fundació Apache i que les negociacions, que ja han començat en forma de conversa, duraran un temps.
caballe.cat/wp/els-paisos-on-mes-sutilitza-linux-com-a-siste... Una infografia que, només mirant-la, diu molt...
www.muylinux.com/2011/05/30/%C2%BFcomo-afectan-unity-y-gnome... Tests de com afecta aquests nous entorns gràfics en el rendiment del sistema.
www.gnulinux.cat/2011/05/el-proper-nucli-sera-linux-3-0/ (CiE)La setmana passada, va aparèixer a Phoronix una notícia segons la qual Linus Torvalds s’està plantejant fer un salt de versió en el nucli de Linux. La versió actual del nucli és la 2.6.39, i la propera hauria de ser la 2.6.40. El plantejament inicial de Linus era abandonar la branca 2.6.x, i iniciar la 2.8. De tota manera, ja llavors es plantejava que potser era millor iniciar la nova branca 3.0.
www.gnulinux.cat/2011/05/openoffice-org-ha-mort/ (CiE)OpenOffice.org ha mort. Eixa és l’única conclusió que podem extraure dels esdeveniments que s’han produït durant les darreres setmanes que han arribat a un punt al qual a les llistes de traducció no hi ha cap responsable que responga les preguntes dels traductors i que el servidor del pootle (des d’on fem les traduccions) porte inactiu més d’una setmana.
www.gnulinux.cat/2011/05/llicencia-per-un-mon-lliure/ Les lleis de propietat intel·lectual només protegeixen les grans indústries perquè puguen continuar controlant la creació cultural i tecnològica, mentre que les llicències lliures lluiten de forma intel·ligent contra aquesta concepció tan incoherent del món. Nosaltres podem decidir quin món volem.
www.gnulinux.cat/2011/05/entrevista-als-responsables-del-pro... Des de GNULinux.cat hem volgut entrevistar els responsables del projecte Likat per conèixer quin és l’estat del mateix, la seua implantació i les actuacions per al futur. Francesc Busquets, Jordi Bruguera i Jordi Massaguer han respost amablement les nostres pregunes.
